dissabte, de juliol 31, 2010

Scary American Christian (?) Fundamentalism

http://thinkprogress.org/2010/07/30/pastor-burn-quran-muslims/

Pastor Hosting ‘International Burn A Quran Day’: ‘We Have Nothing Against Muslims’

On September 11, 2010, the extremist evangelical Dove World Church — whose pastor, Terry Jones, has written a book called “Islam Is Of The Devil” — plans to host “International Burn A Quran Day,” when it will burn Muslims’ sacred text and encourage others across the world to do so as well. Churchmember Wayne Sapp has even posted an instructional video that explains how and why to burn the Islamic text.

CNN host Rick Sanchez invited Jones on his show yesterday to ask him about the inflammatory action. When Sanchez pressed Jones about why he would try to anger the world’s Muslims by burning their sacred text, the evangelical pastor replied, “Well, for one thing, to us, the book is not sacred,” provoking laughter from the CNN host.

Jones later went on to explain, “What we are also doing by the burning of the Quran, we’re saying stop, stop to Islam, stop to Islamic law, stop to brutality. We have nothing against Muslims, they are welcome in our country.” When Sanchez asked him how he would feel if Muslims burned the Bible, Jones admitted he wouldn’t like it but emphasized that it was his “right” to burn the Islamic text because “we live in America”:

SANCHEZ: Do you know how many Muslims there are in the world?

JONES: I think there are 1.5 billion.

SANCHEZ: Yeah. I ask you that because that’s a very big number. Why would you want to do this to 1.5 billion people by burning their most sacred book? That’s crazy.

JONES: Well, for one thing, to us, the book is not sacred.

SANCHEZ: But it is to them, it’s sacred to them. [...]

JONES: What we’re also doing by the burning of the Quran on 9/11 is we’re saying stop. Stop to Islam. Stop to Islamic law. Stop to brutality. We have nothing against Muslims, they are welcome in our country. [...]

SANCHEZ: How would you feel if a Muslim said to you, what you just said to them? I have no problem with you Mr. Christian, you’re welcome in my country, but I’m burning your Bible.

JONES: I would not like it. But it’s our right. We live in America!

Watch it:

The National Association of Evangelicals (NAE), the nation’s largest body of evangelicals, put out a statement yesterday condemning Dove World’s actions. Quoting Thessalonians, NAE President Leith Anderson invoked the Bible’s teachings that Christians should “always try to be kind to each other and to everyone else.”

The Dove World Church has made a name for itself by engaging in a host of attention-seeking tactics to preach their hate. In the past, the congregation compelled children to wear t-shirts that bore the slogan “Islam is of the devil.” Earlier this year, they held an unsuccessful campaign to stop the election of Gainesville’s first openly gay mayor by posting a “No homo mayor” sign. Despite their failure to stop the mayor’s election, they plan to hold a protest on the steps of City Hall in August.

Un procés imparable?

http://www.revista.cat/archives/82-Un-proces-imparable.html

Un procés imparable?

Autor(a): Vicent Sanchís. Font: Diari Avui, 31 de juliol de 2010

La llarga i penosa tramitació del nou Estatut d'Autonomia ha mogut uns ressorts socials que encara no són del tot perceptibles a Catalunya. Ha servit com a instrument efectiu de conscienciació nacional. Una vegada més, com tantes altres al llarg de la història, la reacció de la societat espanyola ha consistit en una resposta agressiva. Espanya sap que Catalunya és un convidat a la força. Tots els qui invoquen la “història compartida de més de cinc segles”, tots els qui apel·len a la solidesa de “la nació més vella d'Europa”, saben que aquesta realitat s'ha construït –i es manté encara– sense haver pogut assimilar algunes velles –i més sòlides encara– discrepàncies. Per tant, història, nació i antiguitat són conceptes teòrics, propagandístics, per amagar una realitat ni tan sòlida ni tan nacional ni tan antiga.

En el fons, els espanyols desconfien profundament dels catalans. Saben que no són com ells i intueixen que “se'n volen anar”. Davant aquestes evidències –negades en públic, però acceptades en privat–, la societat espanyola recorre, una vegada i una altra, a l'única solució que considera eficaç: la violència. La violència verbal –l'insult, el menyspreu, l'amenaça– o la violència física en el grau que permeti cada moment històric. En forma de boicot o en forma d'invasió militar. Malgrat la distorsió que practica sovint la societat espanyola, qui pot negar entre ells que l'Alzamiento del 36 es justificava també contra el separatisme? No només els rojos mereixien la reacció de l'Espanya nacional. També els rojoseparatistas o directament els separatistas. Aquesta és precisament la convicció que els va fer denominar-se nacionals. I que va fer que tractessin Catalunya com un territori rebel ocupat.

“Just quan Espanya s'alçava amb força i el món concloïa que s'havia modernitzat, un gest de Catalunya i una crisi econòmica han fet que les velles costures cedissin. L'Espanya de sempre ha tornat a exhibir la intolerància que la defineix”.
Aquesta manera de resoldre el problema ha estat sempre acompanyada d'una estupefacció crònica. Perquè els espanyols no han entès mai com és que els catalans es resisteixen a ser assimilats per una llengua, una cultura, una civilització i un fet nacional superiors. Tant els consterna aquesta absurda resistència, que així ho expressen sovint sense molestar-se ni a dissimular-ho. El rebuig dels seus dirigents a acceptar el català com un idioma normal que han d'aprendre si s'instal·len a Catalunya és exactament això. És el rebuig de qui es considera superior a admetre imposicions de qui considera inferior. Aquesta superioritat gairebé colonial queda també ben clara quan els dirigents de la societat espanyola pretenen fer servir la immigració a Catalunya com una quinta columna per assimilar i vèncer resistències autòctones.

Hi ha molts catalans que no només intueixen aquesta realitat. La coneixen i la temen. Per això Catalunya ha transitat per la seva història recent amb la convicció que calia evitar l'enfrontament directe, que calia superar amb bona voluntat tots els intents assimiladors, que calia resistir sense decantar-se mai per l'única solució que podria garantir-los la persistència. És aquesta convicció –la de la pròpia debilitat– la que explica el pujolisme i també la que justifica la mateixa essència de les sigles PSC-PSOE. Potser també hi ha catalans que s'han cregut de bona fe que podrien capgirar aquesta hostilitat històrica castellana amb pedagogia.

L'últim any ha canviat de manera dràstica aquestes percepcions. Les unes i les altres. La dels que es movien obsedits per la prudència, encara amb por, i la dels que es pensaven que Espanya es podria regenerar com no s'ha regenerat mai. És curiós. Just en el moment en què Espanya s'alçava amb força i gairebé tot el món arribava a la conclusió que s'havia modernitzat, n'hi ha hagut prou amb un gest de Catalunya i amb una crisi econòmica perquè les velles costures cedissin. La destrucció de l'Estatut d'Autonomia ha estat un punt d'inflexió. L'Espanya de sempre ha tornat a exhibir la intolerància que la defineix. L'Espanya regenerada ha fracassat per falta de parròquia.

Aquesta constatació ha obert un procés de clarificació a Catalunya amb unes conseqüències encara imprevisibles. Moltes pors han quedat enrere i moltes falses esperances han estat abandonades. Els mesos vinents seran els de la crisi dins el PSC, els de l'assimilació progressiva, per part de Convergència Democràtica, de la necessitat de deixar de parar el cove i fer-se la canya. I seran també l'hora de l'independentisme declarat, obert, desacomplexat, ambiciós i alegre. Però perquè aquest independentisme polític agafi volada i esdevingui una alternativa real de govern calen dues reflexions. La primera l'ha de fer Esquerra Republicana. Esquerra ha d'assumir els errors d'aquests anys. Ha d'acceptar que ha perdut moltíssima credibilitat en el moment de màxim creixement del sobiranisme per demèrits propis. Ha de deixar de tractar amb hostilitat tot allò que considera enemic i acceptar que cal substituir sectarisme per maduresa. Un canvi dur. Tan dur com necessari.

La segona reflexió l'han de fer els vells i els nous independentistes que es defineixen precisament com a alternativa a Esquerra. Si volen convertir-se en una referència vàlida en el camí que ha de portar Catalunya a la llibertat, han de deixar de costat les tares tradicionals d'un moviment més ocupat a matar-se els polls arrimat al marge que a fer camí amb determinació. Si es presenten a les pròximes eleccions desunits i enfrontats, per molt que vulguin justificar amb el matís l'existència de cada bàndol, perdran el temps i l'oportunitat. Retardaran un procés que per primera vegada en la història sembla imparable.

¡Qué miedo!

North Korea Has Some Work to Do on Handling Its Setbacks in a Healthy Manner

  • 7/30/10 at 1:46 PM
North Korea Has Some Work to Do on Handling Its Setbacks in a  Healthy Manner

Photo: Michael Steele/Getty Images

When the North Korean soccer team returned home from a disastrous performance in the World Cup earlier this month, it was not greeted with a "Hey, you did the best that a malnourished group of soccer players who trained in a country with no grass ever could. We're proud of you for trying." Instead, they were subjected to a public shaming in front of hundreds of people.

[Radio Free Asia] says each player was individually called out for his failings during the World Cup. Each then was forced to criticize his head coach, Kim Jong Hun. Rumors abound that Kim has been forced out of the Worker's Party, North Korea's ruling group, and into labor at a construction site.


That may sound psychotic, and it is, but at least this year the players and coaches were not sent to a prison camp. A mere public hazing is practically enlightened in comparison.

North Korean soccer team forced into six-hour long public inquisition after losing at World Cup [NYDN]
North Korean football team shamed in six-hour public inquiry over World Cup [Telegraph UK]

divendres, de juliol 30, 2010

El independentismo alcanza en Cataluña su máximo histórico

http://www.elpais.com/articulo/espana/independentismo/alcanza/Cataluna/maximo/historico/elpepuesp/20100730elpepunac_7/Tes

El independentismo alcanza en Cataluña su máximo histórico

El PSC se hunde y CiU ganaría claramente las elecciones catalanas según una encuesta de la Generalitat

EL PAIS - Barcelona - 30/07/2010

El independentismo hace mella en Cataluña tras el recorte del Estatuto por parte del Tribunal Constitucional. El barómetro de opinión trimestral que elabora la Generalitat hecho público hoy arroja un aumento de tres puntos del sentimiento independentista de los catalanes. El 24% de los encuestados dicen querer la independencia, una cifra nunca alcanzada desde que se elabora el sondeo. La encuesta también vaticina la caída del tripartito. Los socialistas se hunden (14,2% de intención de voto) , Esquerra Republicana también baja (6%) y CiU lo capitaliza alcanzando el 25,3% .

El sondeo, elaborado sobre la base de 2.000 encuestas telefónicas, se realizó la semana del 28 de junio al 8 de julio, justo después de conocerse el fallo del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto y en vísperas de la manifestación soberanista de Barcelona. El ambiente político es de máximo alejamiento entre Cataluña y España. De esta manera, el principal problema de los catalanes tras el paro y la economía es la insatisfacción con la política y las relaciones Cataluña-España.

De ello sale perjudicado el PSC, que no solo pierde 3,2 puntos de intención de voto para las elecciones catalanas, sino que también sufriría hoy un hundimiento si se celebraran elecciones generales. En estos comicios los socialistas bajarían del 25,3% de la intención de voto registrado en el último sondeo (abril) hasta el 19,2. Convergència i Unió experimenta una ligera subida, hasta el 17,2%. El PP sigue sin levantar cabeza en Cataluña y mantiene una tendencia a la baja, con el 7,8% de votos estimados.

Todos los indicadores son favorables para Convergència i Unió y negativos para el PSC. Además de registrar su máximo de intención de voto en esta legislatura, los nacionalistas de Artur Mas son el partido mejor valorado, el que mejor puede afrontar los problemas que tiene hoy Cataluña y el que tiene los dirigentes con una nota más alta.

El PSC pasa al segundo puesto como partido, aunque seguiría ganando unas eventuales elecciones generales. La segunda gran víctima del tripartito y de la actual situación política es Esquerra Republicana, que sigue su caída libre. Los republicanos obtendrían el 6% de los votos, seis décimas menos que hace tres meses y casi dos puntos menos que en las autonómicas de 2006.

Iniciativa per Catalunya es el único partido del tripartito que aguanta. Sube hasta el 5,6%, ligeramente por encima de su resultado en 2006.

dijous, de juliol 29, 2010

El Parlament remata la ‘fiesta'


El Parlament remata la ‘fiesta'

El Parlament va donar ahir l'estocada final a les curses de braus que, a partir de l'1 de gener del 2012, seran un espectacle prohibit a Catalunya. Amb màxima expectació de taurins i animalistes i en un debat seguit per mitjans d'arreu del món, la cambra catalana va donar llum verda a la iniciativa legislativa popular (ILP) promoguda per la plataforma Prou –amb 180.000 signatures al darrere– per vetar les corrides en una votació en la qual els diputats del PSC i CiU van fer-ho segons la seva consciència, sense directriu de grup.

La llibertat a l'hora de prémer el botó va ser la clau, i la federació és qui va decantar la balança cap a la prohibició. Al suport ja clar d'entrada dels 21 diputats d'ERC i 12 d'ICV-EUiA s'hi van sumar 32 vots de les files de CiU –entre els quals Artur Mas– i 3 del PSC. El resultat va ser contundent: 68 vots a favor davant dels 55 en contra i les 9 abstencions. Tres diputats no hi van participar.

L'hemicicle va rebre la decisió amb eufòria i aplaudiments dels pares de la ILP, que, reforçats per la victòria catalana, prometen continuar la batalla contra la tauromàquia a la resta de l'Estat. També amb llàgrimes, com les del torero Serafín Marín, entre els convidats a l'hemicicle. I amb indignació per part dels aficionats als toros concentrats fora del Parlament, oportunament separats dels que ho feien a favor de la iniciativa.

El govern, malgrat que tenia clar que Catalunya seguiria les illes Canàries com a segon territori que aprova el veto als toros, va viure la jornada amb neguit, especialment el PSC. Ho va demostrar el president de la Generalitat amb una declaració institucional per constatar que la iniciativa no era obra ni de l'executiu ni dels partits i que ell hi havia votat en contra. José Montilla va fer una crida a la calma i a la responsabilitat.

El temor és que es traslladi un debat –que tots els grups, tret del PP i Ciutadans van situar en l'àmbit de la protecció dels animals– al terreny identitari, en un moment en què les aigües ja baixen mogudes arran de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. Montilla rebutjava que la ILP sigui “un termòmetre” de la relació de Catalunya amb Espanya, desgastada per un pronunciament que ahir complia un mes.

La prohibició va provocar una reacció en cadena a Espanya, amb valoracions contràries, algunes d'irades, des del món taurí. El PSOE es va veure obligat a navegar entre el respecte a una decisió presa pel Parlament i l'oposició a la prohibició, que van deixar clara pesos pesants com Alfredo Pérez Rubalcaba i José Blanco. El PP, en canvi, es va agafar ràpidament al veto, excusa perfecta per girar full del capítol de la sentència de l'Estatut, que tant els incomoda a Catalunya quan falten pocs mesos per a les eleccions. Els populars ja van anunciar que portaran al Congrés la restitució de les corrides com a bé cultural arreu de l'Estat, és a dir, també a Catalunya.

Les valoracions van traspassar fronteres i la decisió, històrica, va aparèixer als mitjans digitals d'arreu del món.

Darrera actualització ( Dijous, 29 de juliol del 2010 10:10 )

dimecres, de juliol 28, 2010

Valente Arellano

Hará 26 años que conocí a un joven, malogrado torero de nombre Valente Arellano, que falleció en agosto de 1984 a los veinte años de edad. Lo conocí en la Feria de San Marcos de Aguascalientes, yo tenía 7 años, supongo. ¿Por qué escribo de una persona a la que vi tal vez 2 ó 3 veces hace tantos años? La razón es que ese efímero contacto dejó un recuerdo indeleble en mi memoria. Y cada tres, cuatro, cinco años sueño, recuerdo esos días y me cuesta mucho trabajo volver a conciliar el sueño. En 1984 mi padrastro trabaja para el diario "Ovaciones" de la ciudad de México. Decidió llevarme a Aguascalientes a la citada fiesta, en la que, según mis recuerdos, cubriría la intervención de un joven torero, Valente Arellano. He de decir que es una de las pocas memorias felices que me quedan de mi padrastro, que recién murió en 2010 tras una penosa convalecencia de tres años. Es un recuerdo de cuando fuimos familia, cuando lo quería. En algún momento me llevó a la plaza, no sé, da lo mismo, y me presentó a una serie de adultos, entre ellos Arellano. Presencié cómo ayudaban a vestir al joven en su traje de luces, también recuerdo que me mostró su capote, que recuerdo me hizo sentir temor. Valente me preguntó, no sé si en realidad preguntó él, pero alguien lo hizo, "Marco, ¿te gusta?" a lo que contesté, "más o menos". ¿Qué podía decir un niño de tal edad? Recuerdo muy bien que fuimos a la corrida, que incluso me saludó desde el ruedo. Después volamos a Torreón en una avioneta, trayecto que fue terrible. En aquella población, en la que después residiría durante varios años, volvimos a ver una corrida. Nunca más volví a ver a Valente Arellano. Una mañana mi madre me dijo, "¿te acuerdas de Valente?, desgraciadamente murió". Ella y su esposo se trasladaron al sepelio, y a su regreso contaron todo al respecto a mi familia. Yo estaba allí y me provocó una gran angustia, muchísimo miedo. Nadie me explicó con claridad lo que había sucedido. Tampoco nadie se había dado cuenta que seguía atento los artículos y las fotografías que salían en Ovaciones o en el Esto de Valente Arellano. Creo que sentía mucho impacto por su presencia, había algo en ese joven que había impactado sobremanera a ese niño que era yo. Al paso del tiempo desarrollé una fuerte aversión a los toros. Cada corrida, cada personaje me recordaba a Valente, lo cual me provocaba malestar, miedo ante los toros. Y después, los sueños-recuerdo. Otra vez me veía en Aguascalientes, en la plaza, en la avioneta a Torreón, en Torreón... Encuentro sorprendente cómo después de tantísimos años continuo revisitando el recuerdo. Pequeñas, efímeras cosas que se quedan profundamente grabadas en la memoria.

diumenge, de juliol 25, 2010

The Middle Class in America Is Radically Shrinking.

http://finance.yahoo.com/tech-ticker/the-u.s.-middle-class-is-being-wiped-out-here%27s-the-stats-to-prove-it-520657.html?tickers=^DJI,^GSPC,SPY,MCD,WMT,XRT,DIA

The Middle Class in America Is Radically Shrinking. Here Are the Stats to Prove it

Posted Jul 15, 2010 02:25pm EDT by Michael Snyder

From The Business Insider

Editor's note: Michael Snyder is editor of theeconomiccollapseblog.com

The 22 statistics detailed here prove beyond a shadow of a doubt that the middle class is being systematically wiped out of existence in America.

The rich are getting richer and the poor are getting poorer at a staggering rate. Once upon a time, the United States had the largest and most prosperous middle class in the history of the world, but now that is changing at a blinding pace.

So why are we witnessing such fundamental changes? Well, the globalism and "free trade" that our politicians and business leaders insisted would be so good for us have had some rather nasty side effects. It turns out that they didn't tell us that the "global economy" would mean that middle class American workers would eventually have to directly compete for jobs with people on the other side of the world where there is no minimum wage and very few regulations. The big global corporations have greatly benefited by exploiting third world labor pools over the last several decades, but middle class American workers have increasingly found things to be very tough.

Here are the statistics to prove it:

• 83 percent of all U.S. stocks are in the hands of 1 percent of the people.
• 61 percent of Americans "always or usually" live paycheck to paycheck, which was up from 49 percent in 2008 and 43 percent in 2007.
• 66 percent of the income growth between 2001 and 2007 went to the top 1% of all Americans.
• 36 percent of Americans say that they don't contribute anything to retirement savings.
• A staggering 43 percent of Americans have less than $10,000 saved up for retirement.
• 24 percent of American workers say that they have postponed their planned retirement age in the past year.
• Over 1.4 million Americans filed for personal bankruptcy in 2009, which represented a 32 percent increase over 2008.
• Only the top 5 percent of U.S. households have earned enough additional income to match the rise in housing costs since 1975.
• For the first time in U.S. history, banks own a greater share of residential housing net worth in the United States than all individual Americans put together.
• In 1950, the ratio of the average executive's paycheck to the average worker's paycheck was about 30 to 1. Since the year 2000, that ratio has exploded to between 300 to 500 to one.
• As of 2007, the bottom 80 percent of American households held about 7% of the liquid financial assets.
• The bottom 50 percent of income earners in the United States now collectively own less than 1 percent of the nation’s wealth.
• Average Wall Street bonuses for 2009 were up 17 percent when compared with 2008.
• In the United States, the average federal worker now earns 60% MORE than the average worker in the private sector.
• The top 1 percent of U.S. households own nearly twice as much of America's corporate wealth as they did just 15 years ago.
• In America today, the average time needed to find a job has risen to a record 35.2 weeks.
• More than 40 percent of Americans who actually are employed are now working in service jobs, which are often very low paying.
• or the first time in U.S. history, more than 40 million Americans are on food stamps, and the U.S. Department of Agriculture projects that number will go up to 43 million Americans in 2011.
• This is what American workers now must compete against: in China a garment worker makes approximately 86 cents an hour and in Cambodia a garment worker makes approximately 22 cents an hour.
• Approximately 21 percent of all children in the United States are living below the poverty line in 2010 - the highest rate in 20 years.
• Despite the financial crisis, the number of millionaires in the United States rose a whopping 16 percent to 7.8 million in 2009.
• The top 10 percent of Americans now earn around 50 percent of our national income.

Giant Sucking Sound

The reality is that no matter how smart, how strong, how educated or how hard working American workers are, they just cannot compete with people who are desperate to put in 10 to 12 hour days at less than a dollar an hour on the other side of the world. After all, what corporation in their right mind is going to pay an American worker 10 times more (plus benefits) to do the same job? The world is fundamentally changing. Wealth and power are rapidly becoming concentrated at the top and the big global corporations are making massive amounts of money. Meanwhile, the American middle class is being systematically wiped out of existence as U.S. workers are slowly being merged into the new "global" labor pool.

What do most Americans have to offer in the marketplace other than their labor? Not much. The truth is that most Americans are absolutely dependent on someone else giving them a job. But today, U.S. workers are "less attractive" than ever. Compared to the rest of the world, American workers are extremely expensive, and the government keeps passing more rules and regulations seemingly on a monthly basis that makes it even more difficult to conduct business in the United States.

So corporations are moving operations out of the U.S. at breathtaking speed. Since the U.S. government does not penalize them for doing so, there really is no incentive for them to stay.

What has developed is a situation where the people at the top are doing quite well, while most Americans are finding it increasingly difficult to make it. There are now about six unemployed Americans for every new job opening in the United States, and the number of "chronically unemployed" is absolutely soaring. There simply are not nearly enough jobs for everyone.

Many of those who are able to get jobs are finding that they are making less money than they used to. In fact, an increasingly large percentage of Americans are working at low wage retail and service jobs.

But you can't raise a family on what you make flipping burgers at McDonald's or on what you bring in from greeting customers down at the local Wal-Mart.

The truth is that the middle class in America is dying -- and once it is gone it will be incredibly difficult to rebuild.