No sé si he de ser nerviós o no, o emocionat, com gairebé tothom em pregunta, però d'aquí a uns dies me n'aniré al que sembla serà un dels viatges més interessants de la meva vida: el retir d'ordenació. Dintre del meu dictum de vida es troba el "viu el temps present", o sigui, em costa emocionar-me massa per alguna cosa que tindrà lloc al futur, com ara l'esdeveniment que espero passi en alguns dies. Doncs bueno, sembla que ara sí que ingresaré a l'Ordre Budista Occidental, la qual cosa m'alegra i segur que em posarà content, però també porto una actitud cautelosa pel que fa al retir. El que m'importa més, és sobretot, mantenir la meva opinió personal i independent pel que fa bàsicament a qualsevol tema. Esperem que així mateix pugui arribar a aprofundir la meva pràctica...