dimecres, de gener 31, 2007

Coses perdudes

Avui he perdut lo i-Pod meu. Merda. Tot i que ara mateix puc arribar a la reflexió que no hauria d'enganxar-me massa a les coses materials i que perdre i tenir objectes que van i venen és la natura sense més de tot, em sap molt greu haver deixat l'aparell on on sigui que l'hagi deixat. És curiós, ben podria ésser una lliçó per a que posi més atenció en el que faig, que faci amb més cura les meves feines, i que senzillament practiqui d'una manera més concient i seriosa allò de l'atenció concient. És clar que mai de la vida tornaré a veure el meu aparell, i quina llàstima. Tan sols espero que la persona que se'l quedi el doni bon ús i no hi descarregui raeggetón i música d'aquell tipus. Suposo que també puc pensar que la meva pèrdua ha estat un guany per a un altre, i si hi poso una actitud més positiva, la meva pèrdua ben podria esdevenir en una assumpte feliç per un altre. Ni modo, a posar-se a estalviar que ja em compraré alguna altra cosa

dilluns, de gener 29, 2007

Triomf

Potser no hauria de dir-ho jo mateix, però la nostra exposició ha estat un veritable èxit, sens dubte. He après molt d'aquesta experiència: crec que el més important és que sembla que no sóc pas tan bo organitzant com jo creia. O sigui, no ho faig gaire malament, ans tampoc tinc les eines per a fer-ho amb el dinamisme dels professionals del tema. També m'he adonat que m'estimo més, o que he après a preferir la feina estrictament de recerca. N'havia pensat que era només una part de les meves moltes qualitats, però ja la feina aplicada és una altra cosa. Hi havien moltes coses a perdre si la inauguració hagués anat malament, entre elles el meu orgull, i sobretot, la meva credibilitat. Avui dormiré, espero, un xic més tranquil que anit, i potser encara millor que fa dues llunes. I sembla que estic acostumant-me a una cosa, a la celebració ja no pas dels èxits d'altres, sinò dels meus, que també són bons, i conten molt. Bueno, me'n vaig que vull dormir i el llit espera.

divendres, de gener 26, 2007

Gdje je nestala Slovenija?

Em va semblar divertit...

dissabte, de gener 20, 2007

What's Your Preppy Name?

Your Preppy Name Is...
Lynde Winthrop Armitage the FourthBut most people know you as Jock

Pensaments, hauria de compartir-los?

  • Estic cansat, encara més

    Estic cansat de la tecnología, la qual m’aprisiona i traiciona
    Estic cansat de desitjar que me truqui i digui que vol veure’m, però no
    Estic cansat de voler ésser menys patètic, tot i que no faig gaire per evitar-lo
    Estic cansat de pensar que els altres pensen en mi. Només és narcissime
    Estic cansat de no saber ben bé la hora en la qual he d’anar-me’n, de qualsevol lloc
    Estic cansat d’arribar per tot el primer, per sempre acabar marxant l’últim, i sol
    Estic cansat d’odiar calladament la gent primeta i guapeta
    Estic cansat de pensar que si tan sol medités una mica més seria més feliç
    Estic cansat de la meva inacció, de la meva pasivitat, de la meva manca de caràcter
    Estic cansat de no poder tolerar la gent de la dreta, o l’extrema esquerra
    Estic cansat de planejar el meu pròxim gran cop mediàtic
    Estic cansat de moltes coses, tot i que em va molt bé
    Estic cansat de pensar que tot anirá millor ara que m’he ordenat
    Estic cansat de creure’m-ho tot, allò que diu que estic fantàstic
    Estic cansat de fer esforços que crec altres haurien de fer
    Estic cansat de no poder gaudir sense pensar-ne el pitjor

dimarts, de gener 16, 2007

Aniversari

Avui faig 30 anys. Mare meva. Mai hagués pensat que arribar a tal edat seria tan estrany. Ja no sóc pas jove jove. Home, sí que sóc jovenet, encara, però ja no és el mateix. Potser només experimento una por de tipus irracional. Sigui com sigui, ara començo a experimentar sentiments de què alguna cosa ha quedat al darrere, i que ja no tornarà mai més. Suposo que ara que tinc trenta hauria d’ésser molt més madur, molt més orientat a allò que és important. Ja veurem. D’altra banda, l’Aryaprabha té només tres mesos d’edat. Hihi. Ben jove.

º

dissabte, de gener 13, 2007

Lepi grome moj (Ceca), en castellano

Chicas y chicos. Les paso la versión medio traducida y medio interpretada que hemos estado utilizando en el seminario. Ciao.


dimecres, de gener 10, 2007

I de què va el 2007?

Doncs re, ja ha començat aquest any i encara no acabo d'aterrar-hi. Passen moltes coses interessants, i d'altres que no ho són gaire. Crec que vaig arribar a fer la majoria dels objetius que m'havia proposat per 2006, tot i que les situaciones no voltejaven sempre al meu favor. El més positiu és que finalment vaig trobar el meu lloc al museu, i sembla que ja hi estic completament asimilat. També vaig arribar a publicar molts articles, la qual cosa sempre ha de veure's com quelcom positiu. No sé, encara no tinc gens definida l'estretègia 2007. Potser he de pensar en una altra reinvenció, o com a mínim, fer alguna cosa totalment nova....

dimarts, de gener 09, 2007

dimarts, de gener 02, 2007

A Year of Complicated Transitions: 2006

*Good transitions: Brazil and Chile. To the forefront of Latin America.

*Interesting transitions: Most of Latin America turns left. Except for Mexico.

*Bad transitions: Mexican governments. Under a cloud of suspicion.

*Worse transitions: the American handling of Iraq. It took them 3 years to see the nasty mess they created.

º

People I liked

º

Enrico Fabris. From the Turin Olympics, 2 gold medals and a bronze. I admired his talent and determination the get the job done, for beating the army of arrogantly immature pool of Americans and for being both charming and very cute at the same time.

º

Slavoj Žižek. Author, lectures, theorist, provocateur. Reading two of his books proved both a challenge and great delight, I felt quite alienated from mainstream culture upon reflecting of what Žižek had to say, but nevertheless I’m more than happy to have gotten to know this awesome writer.

º

Most Mexican leftists. We were robbed again, yet we managed to protest peacefully and gracefully. Our day will come sooner than later, and then we will have the last laugh.

º

Tiësto. I’ve become a huge fan in the last couple of years. I guess we all need larger-than-life figures to fill some void o aspiration in our mundane lives. The Dutchman delivered the music, with very little lyrics on it, and I danced and danced and danced to it like there was no tomorrow.

º

Marina Abramovic. I went deeper into her work and I feel pretty much transformed by the great Grand-mother of Performance Art. She’s brilliant, provocative, envelope-pushing. Excellent.

º

People I found difficult

º

Madonna. Euro-centric, egocentric Madonna had a very good year in 2006, but after almost 20 years of being a fan, she suddenly stopped to have much meaning to me. I guess it’s what we call moving on. Why? I don’t know precisely, perhaps it was her coldly calculated album, which I didn’t find that remarkable, her use of her rather ugly “contralto” voice in her tour, that demonstrated that she’s long forgotten her singing lessons from Evita, or her Anglophilia, which bordered on the ridiculous. I don’t know. I wish her well, though.

º

Mexican Football Fans. They believed the hype. They put their fate and went for refuge to their national team. They spent millions traveling to Germany, only to have been rewarded with exactly the same as ever: nothing. The much mediocre Mexican football team delivered yet another forgettable performance at the World Cup. And the Mexicans still dream on and dream away about winning it… for the 78th year in a row. Wake up Mexicans! Move on and support a sport and a group of athletes which really delivers the goods!

º

Mexican Right-wingers. Except for one I know, they were vicious. Very vicious. Racist. Class-oriented. Short-sighted, narrow-minded. Vicious. There’s a certain number of people I can’t really look in the eye anymore. And it seems that half of the country came out as being exactly right-wing extremists, bordering on fascism. If only they could see.

º

People I disliked

º

George W. Bush. For the sixth year in a row. His whole secretaries included.

º

The whole Serbian and Republika Srpska governments. They’ve allowed butchers Mladic and Karadzic to make fun of justice for many years now. Wake up Serbian politians! Do you still want to be the pariah nation of Europe?

º

Mexican Media. Sell-outs to the Right. Sell-outs to short-sightedness.

º

Spanish “consultants” to the Mexican ultra-right wing. Aznar go off you loser.

º

Events I enjoyed.

º

Turin 2006. I’m a sucker for the Olympics.

º

Turbo-Folk. I know I shouldn’t, but everyone’s got his dark sides, right?

º

Grbavica. Excellent movie.

º

Pan’s Labyrinth. Awesome movie.

º

Belgium. Lovely country. Was particularly impressed by Antwerp.

º

Getting ordained! Aryaprabha was born and ready to rock’n’roll!

º

New conversions in India.

dilluns, de gener 01, 2007

Hopefully, Happy New Year

Let us start 2007 on a high note, that is, learning new things, amongst them B-C-S...





More info on http://marccatala.blogspot.com