I són les cinc de la matinada

Són les cinc de la matinada i no puc anar a dormir perquè no he enllestit un text que fa dies que havia d'entregar a la cap. No tinc cap per fer-lo, de fet, no m'interessa escriure'l. Les meves emocions no hi estan involucrades. Crec que estic deprimit, i malament :-( Estic malalt i això em provoca molta angúnia. He perdut l'interès de publicar cosetes a la bitàcora, i ja ni tan sols la meva obsessió amb el facebook em fa gaire gràcia. Val, ni tan sols els meus vicis m'entusiasmen. Sento que he destrossat tant el meu cos, la meva salut, que no em queden ganes de fer res. Ni tan sols m'atreveixo a posar la meva imatge al perfil del facebook. Si em veuen com sóc, penso, els 500+ "amics" que hi tinc deixaran de ser-ho. Tinc molta feina, alguna n'és molt, d'interessant, i hi ha una mitja horeta, o potser n'hi ha dues, en les quals arribo a sentir-me ple, involucrat, fins i tot feliç, però malauradament no dura gaire. Faig el que haig de fer, però costa. Ara mateix estic buscant motivació en un planejat viatge a Montreal. De vegades és dur, sóc budista, he estudiat la meva religió escrupulosament, faig les pràctiques, tot i això, ésser practicant d'una tradició espiritual no vol dir que hom deixi de sentir-se molt malament de tant en tant. :-( Vinga, Ary, vinga, ànim. Potser la cosa és temporal i d'aquí a poc la vida tornarà a somriure'm. Buenu, si que em somriu, ans em costa gaudir-ho. Vale, doncs, me'n vaig a treballar, que he de presentar el text d'aquí a quatre hores...