De alebrijes y alebrijes 2

Feliz 2015

Ayotzinapa y las Abuelas de la Plaza de Mayo...

http://www.sinembargo.mx/30-11-2014/1181372

Abuelas de Plaza de Mayo, a los padres de los 43: “Justicia es detener a los criminales” Por Redacción / Sinembargo - noviembre 30 de 2014 - 15:31 DESTACADAS, MÉXICO, TIEMPO REAL - 1 comentario   Encuentro de padres de los 43 normalistas de Ayotzinapa y Estela Carlotto. Foto: Cuartoscuro Ciudad de México, 30 noviembre (SinEmbargo).– Estela Carlotto, presidenta de las Abuelas de Plaza de Mayo en Argentina, se reunió este día con padres de los 43 normalistas desaparecidos en Iguala, Guerrero. A nombre de todas demás abuelas, les manifestó su solidaridad. “A pesar de la luchas, estos crímenes aberrantes siguen ocurriendo, aún en gobiernos constitucionales”, lamentó. “Emprender el camino de justicia, es detener a quienes han cometido crímenes. Son personas que no tienen humanidad”, dijo Carlotto. Estela Carlotto es una luchadora de los derechos humanos en Argentina. Es la fundadora y titular de las Abuelas de Plaza de Mayo. Su hija Laura fue secuestrada con su compañero en La Plata, Argentina en noviembre de 1977, estaba embarazada de dos meses y medio. Carlotto dedicó 36 años de su vida a buscar a su nieto y el pasado 5 de agosto lo encontró. El joven, llamado Guido al nacer, hoy tiene 36 años. Fue registrado el 2 de junio de 1978 como Ignacio Hurban. Es pianista de jazz y director de una escuela de música municipal en Olavarría, provincia de Buenos Aires. Carlotto señaló, en una conferencia de prensa en el Centro de Derechos Humanos Miguel Agustín Pro Juárez, que se encuentra en México con dos fines: “manifestar nuestro apoyo y solidaridad a las familias y llamar al pueblo a que haga carne propia de esto que pasa”. Además, dijo, exigir al Estado, “que tienen la obligación de traer de regreso a estos jóvenes cuyos familiares esperan día tras día”. Aseguró que en Argentina “nos consternó la desaparición de los 43 normalistas de Ayotzinapa [...]. Me llevo en mi corazón a estos hermanas y hermanos, y difundiré en Argentina lo que está pasando”, agregó. Estela Carlotto recordó que hace tres meses encontró a su nieto a quien buscó “por el mundo”. ”Verdad, memoria y justicia, son tres palabras que deben ponerse en práctica todos los días”, sostuvo. En su participación, Mario César González, padre de uno de los 43 desaparecidos, agradeció a Carlotto su solidaridad y sus palabras, y aseguró: “estela nos está poniendo ejemplo para seguir luchando por nuestros hijos”. Carlotto explicó que hoy es su primer encuentro con los padres de los normalistas, y que está aquí “para apoyarlos”. Además declaró que no recuerda marchas que se hayan llevado a cabo en los años setenta, donde las familias salieran a exigir “como está pasando ahora”. Omar García, estudiante normalista, declaró: “comunidad internacional debe solidarizarse, reconocemos la solidaridad de Estela, ha sido crucial”. E hizo un llamado a que la sociedad mexicana se sumen en la busca de generar un cambio, “nos corresponde a todos”, agregó. Señaló que el mensaje que recientemente ofreció el Presidente Enrique Peña Nieto, donde anunció 10 medidas para garantizar la seguridad en el país, “es una burla para Ayotzinapa, pues el problema no se soluciona poniendo parches”. “En México, la clase política está muy alejado de la realidad, las familias se han esforzado por años y no tienen casas blancas”, dijo García. Al finalizar la conferencia, durante la sesión de preguntas y respuestas, uno de los padres de los normalistas, el señor César Mario González denunció que la policía que envió el Presidente no ha buscado a sus hijos”Enrique Peña Nieto nos mandó policías antimotines, no los mandó para buscar a nuestros hijos”. En su oportunidad, Omar García, dijo que el gobierno está criminalizando las protestas que exigen la aparición con vida de los 43 normalistas. “En México arreglan problemas haciendo circo mediático, ahora criminalizan a quienes nos apoyan, así como lo hicieron con nosotros. “A quienes se solidarizan les decimos que busquen la forma de manifestarse y muestren que creativamente podemos salir adelante”, invitó el estudiante normalista a los ciudadanos que han salido a las calles para exigir al gobierno la aparición de los 43 normalistas.

Este contenido ha sido publicado originalmente por SINEMBARGO.MX en la siguiente dirección: http://www.sinembargo.mx/30-11-2014/1181372. Si está pensando en usarlo, debe considerar que está protegido por la Ley. Si lo cita, diga la fuente y haga un enlace hacia la nota original de donde usted ha tomado este contenido. SINEMBARGO.MX

Chale....

http://www.b92.net/eng/news/business.php?yyyy=2014&mm=11&dd=26&nav_id=92375

NOVEMBER 26, 2014 | 13:03

Croatia refuses to grant Air Serbia license to sell tickets

SOURCE: TANJUG

KRUŠEVAC -- Serbia will look to protect its national airline and its economy, the country’s Prime Minister Aleksandar Vučić has said.

 

(Tanjug, file)

He was commenting on a decision by Croatia’s air transport authorities not to grant Air Serbia a license to sell airline tickets in Croatia for flights via Belgrade to destinations in third countries.

Vučić said on Tuesday he hoped the reason for the decision by the Croatian authorities was not "fear of competition." 

“I do not want to believe that someone has become afraid of facing competition from an airline of a Balkan country that will not become part of the EU in at least the next five years,” Vučić told a press conference in Kruševac. 

He stressed that “Serbia is a country open to competition and contests” and pointed out that numerous Croatian companies were doing successful business in Serbia. 

“We want to do good business, too," Vučić said, adding that the government in Belgrade would seek to protect Serbia’s carrier and economy. 

He said that one could tell by the reaction of the Croatian authorities "how important Air Serbia is right now and how much better, more modern and more successful than other companies in the region it has become.” 

Air Serbia has recently announced that it will reintroduce flights between Belgrade and Zagreb and offer two per day starting from December 12, for the first time in 23 years. 

However, the Croatian civil aviation authorities did not grant Air Serbia the license to sell tickets and fly passengers from Zagreb via Belgrade to third destinations. 

The problem is that Air Serbia could fly passengers from Croatia to 15 destinations in the EU at more favorable prices than those offered by Croatia Airlines. 

In a letter delivered to Tanjug late on Tuesday, The Croatian Civil Aviation Agency indicated that Air Serbia could sell air tickets and operate passenger transport services only and exclusively between Belgrade and Zagreb. 

Although Serbia and Croatia have signed an open skies agreement, the Croatian airline argues that Serbia cannot be selling tickets to passengers for flights from an EU member state’s city via Belgrade to a third destination in a European Union country.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4221885/20141130/desmantellament-limperi.html

Autor/s: Xavier Díez - El Punt Avui

El desmantellament de l'imperi

'L'imperi espanyol ja fa temps que s'enfonsà. La independència catalana, expressada 'de facto' el 9 de novembre, no fa res més que evidenciar que ja s'està desmantellant definitivament'

• Xarxes socials
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Explica l'historiador John Darwin que els imperis són la fórmula d'organització estatal més comuna. Coherentment al seu cognom, també recorda que com tota espècie, el destí d'aquests és l'extinció. Atès que l'horror del segle XX abaixà els fums a qui reivindicava amb entusiasme aquesta organització del poder, avui els imperis tenen mala premsa. Tanmateix hi són, potser de maneres més subtils, i sotmesos a les mateixes regles del joc d'auge i caiguda de les velles potències en un món en què la geopolítica marca hegemonies regionals.

Un imperi és una construcció política artificial en què un grup reduït dins un grup ètnic dominant s'imposa a una majoria i controla i governa un heterogeni conglomerat de societats i grups de naturalesa diversa. La força, exercida en primera instància, no té prou capacitat per assegurar la seva solidesa. Cal també l'habilitat per seduir els individus i grups subjugats sobre la base d'interessos asimètrics. Això implica fer participar en major o menor mesura en els beneficis imperials, administrar discriminacions i establir un relat justificador basant-se en idees abstractes com ara religió, nació, monarquia, civilització, constitució,... En ocasions, s'integra a un determinat grup nacional o religiós per integrar-se en l'administració i l'exèrcit de l'imperi. En altres, es juga amb la rivalitat dels diversos pobles enfrontats per arbitrar conflictes i com a garantia d'estabilitat o es procura la integració de col·lectius tradicionalment marginats per assegurar lleialtats transversals. La falla en alguns d'aquests sectors és el que propicia crisis internes, conflictes i, finalment, dissolucions. El desmantellament de l'imperi dels Habsburg, la caiguda de la Unió Soviètica o la dissolució de Iugoslàvia en són clars exemples.

L'auge i decadència dels imperis (o de les grans nacions estat) provenen de factors lligats a l'interès comú. La unificació alemanya i italiana vingué motivada per sumar esforços i soldats per participar en el repartiment colonial de l'Àfrica, a finals del XIX. La cohesió alemanya actual, conformada per un complex conglomerat d'antics regnes i ciutats lliures, té a veure amb la capacitat d'establir una hegemonia econòmica continental, especialment abocada vers l'est europeu. En contrast, els fracassos polítics i econòmics italians potencien les actuals tendències centrífugues. En certa mesura, els imperis es descomponen quan una part substancial de la seva població o algun dels seus components que se sent discriminat considera que, o bé s'afebleix, o bé ja no resulta beneficiosa la seva integritat.

Espanya és un cas particular. De fet, John Darwin assenyala l'imperi espanyol com un dels primers de la modernitat a establir un auge tan ràpid com casual (la conquesta i explotació d'Amèrica), amb una decadència agònica i absurda (malbaratant recursos en guerres de religió i administrant pèssimament el seu poder colonial). La seva supervivència com a teòric estat modern ha estat més fruit de l'atzar que del mèrit. La neutralitat en les dues guerres mundials li estalvià provisionalment la seva dissolució. La seva teòrica estabilitat es fonamentà en una violenta dictadura totalitària, i en la por i la repressió, encara present i activa ben entrada la monarquia democràtica vigent. De fet, la manera en què molta gent gran votà en la consulta resulta ben reveladora d'aquest sentiment reprimit de generacions.

Bona part dels analistes espanyols comparen la situació actual amb la crisi de 1898, quan la suïcida intransigència espanyola posà fi als residus de l'imperi. Malgrat les aspiracions regeneracionistes, el seu inepte nucli dirigent perseverà en exhibir aparença de gran potència enfangant-se en la dissortada aventura del Marroc. Els intents per articular nacionalment l'estat d'acord amb una lògica de reconeixement nacional de catalans i bascos, han xocat amb un nacionalisme espanyol fanàtic, encaparrat a no reconèixer les minories. Ara, quan la fallida social es combina amb l'econòmica i la territorial es posa en evidència que les elits extractives madrilenyes continuen ancorades en una mentalitat obsoleta. L'imperi espanyol ja fa temps que s'enfonsà. La independència catalana, expressada 'de facto' el 9 de novembre, no fa més que evidenciar que ja s'està desmantellant definitivament. Espanya, que no resultava útil a uns catalans annexionats a la força, tampoc ja no sembla atractiva als espanyols. 'En Flandes, se ha puesto el sol'.

"The End of Mexican Democracy" (Al Jazeera America, November 26th, 2014)

---

"The End of Mexican Democracy" (Al Jazeera America, November 26th, 2014) Posted: 28 Nov 2014 06:40 AM PST Riot police attack protesters in Mexico City on November 20th/Miguel Tovar, Getty Images With help from the Obama administration, Peña Nieto is brutally reshaping Mexican society by John M. Ackerman Even before the tragic kidnapping of 43 students from the Ayotzinapa teachers’ college in late September, Mexico’s President Enrique Peña Nieto was already teetering on the brink. His neoliberal reform agenda, systematic repression of protests and iron-fisted control over the media had turned him into the most unpopular president in recent Mexican history. The enormous unrest that has erupted in recent days is, therefore, not only about criminality and violence but also social power and democratic politics. And what is at stake in today’s battle for Mexico is not just the future of peace and prosperity for those living south of the Rio Grande but also democracy and justice north of the border. Before taking office Dec. 1, 2012, Peña Nieto penned an op-ed for The Washington Post in which he tried to assuage concerns about his intimate connections with the most corrupt and backward old guard of the authoritarian Institutional Revolutionary Party, which ruled the country from 1929 until 2000. He encouraged observers to forget about the party’s past and instead look at its “plan to open Mexico’s energy sector to national and foreign private investment.” Writing on the eve of his first meeting with President Barack Obama in Washington, Peña Nieto claimed that such reforms would “contribute to guaranteeing North American energy independence,” since “Mexico holds the fifth-largest shale gas reserve in the world, in addition to large deep-water oil reserves and a tremendous potential in renewable energy.” Obama, the U.S. military and Congress eagerly accepted Peña Nieto’s Faustian bargain. They would blindly support his presidency in exchange for quick action on energy reform... FULL TEXT OF ARTICLE AVAILABLE AT ALJAZEERA AMERICA

Tlaxcala en 2014...