Una nit de dopamina i testosterona

I no, no parlo de drogues, sino de substàncies que habiten al nostre cervell. Ahir mentre ballava a la pista, em va passar. Pensava en el que tinc i vull tenir, en el que no tinc i no vull tenir i en el que no tinc i vull tenir. Vaig pensar en totes les cartes que mai he volgut enviar, en tots els circles i cicles que per alguna raó tampoc he volgut tancar. Vaig pensar en la increïblement hermosa cara de la Daniela, i totes les coses sobre les quals li voldria parlar. També vaig recordar al Lluís. Sobretot pensava en allò que mai li podria confesar. Potser em vaig inspirar en "Unsent Letters" de l'Alanis Morrissette. I esclar, vaig acabar pensant en allò, la cosa en la qual no hauria de pensar. Álex. La música d'en Tiësto té l'efecte correcte en mi. No experimento cap eufòria, sino una prolongada meditació sobre la melancolia. Sentiment que em fa percebre tot una miqueta massa fort. Álex. La dopamina, o com es digui, a més de la testosterona, són el dòping natural del cos, que combinades provoquen una reacció absolutament universal: l'enamorament. Hi hauria d'haver algun tipus de píndoles que serveixin per contrarrestar els efectes de totes dues! Imagineu-vos-ho, estàs enamorat i no vols estar així. Vas cap a la farmàcia, et compres un Anti-Enamorex en solució, i ja està! Bueno, ja vorem....