Doncs ara sí, ara si que en puc escriure. Vaig passar uns dies meravellosos a Barna l'estiu del 2005. Ha estat un viatge molt interessant, hi ha hagut de tot. Primer haig de posar en context com me'n vaig anar. Juliol havia estat un mes difícil, havíem rebre la notícia de què la meva neboda potser patia d'una situació horrible al cervell, imagineu-vos-ho, una nena de menys d'un any malalta seriosament! Havia estat estalviant tot l'any, alhora que ajudava la mare amb les seves despeses i tot això, em feia moltíssima il.lusió poder viatja, i de cop i volta les prioritats semblaven d'altre tipus. Després de més d'una consulta, els metges van arribar a la conclusió que es tractava d'una lesió no gaire perillosa i la qual podia ser tractada. Uff. Bueno, després del susto vaig poder pensar en totes les coses del viatge i vaig poder-ne organitzar tot el que calia fer. Vaig arribar a Barna el 21 de juliol. Finalment. Ja era a Catalunya. Hi vaig fer una miqueta de tot: turisme de motxilla, turisme barat, discoteques, restaurants, etc. etc. Les coses negatives: vaig perdre un amic. Hi ha gent que de debó és insensible als altres. Hi ha gent que no arriba a veure quan tenen una joia devant. Hi ha gent, simplement frívola. Així va passar amb Lluís. Una incipient amistat s'ha acabat. Ni modo. El positiu: el meu estimat amic Na, a qui admiro molt va organitzar-se i em va alcançar a Barna. Ens hi ho vam passar pipa, especialment a la nostra excursió a Tarragona. En marxar em va deixar amb una sensació més aviat de buit, però amb la certesa de contar amb un amistat mès enllà de les apariències. També ha estat molt positiu que vaig conèixer un noi... bonic com l'estrella. Que tonto soy, haha. L'Sven, N'Sven. Sí sí sí, ja ho sé, això de caure per un hetero no s'ha de fer. Però que hi puc fer? Ha passat i ja. Un noi alemany, qui ho hauria pensat, eh? Vaig acabar parlant en alemany al meu viatge a Catalunya, el meu rite of passage va acabar sent en alemany! Bueno, una nova motivació per reprendre els estudis de llengua alemanya. I després, tornar a Mèxic va ser difícil. La transició em va costar. Però bueno, s'ha de fer el que s'ha de fer... Barna. La tindré als meus records com a una ciutat calorosa, capritxosa i plena de nois bonics.
1 comentari:
Que bé saber de tu novament... M'alegra llegir que t´ho has passat bé a Catalunya, així com hagis pogut practicar idiomes, :-)))
Publica un comentari a l'entrada