Segona cançó del mes

Segona cançó del mes: "L'Empordà", Enric Morera. És una peça tradicional catalana, una sardana amb una lletra més aviat romàntica i d'exaltació popular, i ben efectiva. Les corals la canten i sona molt bé amb corals grans, i ha estat un dels grans èxits de la coral catalana diumenge passat! Suposo que la gent jove no la coneix gaire bé, però a mi m'agrada força.

L'EMPORDÀ - ENRIC MORERA

Cap a la part del Pirineu
vora els serrats i arran del mar
s'obra una plana riallera,
és l'Empordà!

Digueu companys per on hi aneu,
digueu companys per on s'hi va.
Tot és camí, tot és drecera
Si ens dem la mà.

Salut! Noble Empordà
Salut! Palau del vent!
Portem el cor content i una cançó.

Pels aires s'alçarà
Pels cors penetrarà
Penyora's nirà fent de germanor:
Una cançó!

A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
A dintre de la mar hi ha una sirena,
ell canta al dematí que el sol hi és bo,
ella canta les nits de lluna plena

...Ella canta: - Pastor me fas neguit.
Canta el pastor: - Me fas neguit sirena.
La, la-la, la, la-la, la ...

- Si sabessis el mar com és bonic!
- Si sabessis la llum de la carena!
- Si baixessis series mon marit!
- Si hi pugessis ma joia fora plena!
- Si sabessis el mar com és bonic!
- Si sabessis la llum de la carena!

La sirena se feu un xic ençà,
i un xic ençà el pastor de la muntanya.
Fins que es trobraren al bell mig del pla,
i de l'amor plantaren la cabanya:
Fou l'Empordà!