Tema de l'any: el poder

Aquest any m'he quedat un xic enganxat al tema del poder i les seves estructures. Me n'he informat bastant des del punt de vista de les visions postestructuralistes, especialment amb Michel Foucault. Mes rere mes, trobo més coses, més accions i formes que em recorden sobre la particularment opresiva manera de ser de la societat mexicana, i també haig de reconéixer que em costa molt acceptar capdalment que el poder mondial és una cosa dels angloparlants del nord. Pel cap alt podem somniar d'accedir al poder a un nivell local i descaradament tercermondista. També, és un fet dolorós que els millors recursos i les més importants epistemologies sobre la història de l'art siguin o americanes o angleses. La llista d'estudis més importants sempre passa per u o l'altre. Què s'hi pot fer? Trobo que seria més saludable tractar de manera antropofàgica el problema: vull dir, la directa apropriació dels models americans i anglesos de pensament per convertir-los en una cosa pròpia, es a dir, per a desangloxasonitzar allò que és més anglès. També, pot ser anar-hi, ser-hi on els podersos manen podria ajudar. Com dirien alguns, viure entre els enemics, aprendre'n tot el que calgui, i després marxar amb armes més poderosas. Ja veurem.