Diumenge i manifestació

¿Para que vas a las marchas si eso no sirve de nada? És la pregunta, resposta i reacció immediata que acompanya la gent que em pregunta si he anat a les manis. Ahir per exemple, sembla que érem més o menys 2 milions de persones. Fent goig i passant-s'ho bé. Avui comencen les accions de resistència més fortes i que segur que encara radicalitzaran més el ja tan afectat aire d’avui. S’han posat ja els diferents campaments de pressió i doncs bueno, caldrà donar suport a totes les mesures que s’hi prenguin. Tornant a la pregunta de la primera línia, la meva resposta generalment és contundent i deixa als meus interlocutors sense cap altre comentari: és una afirmació de consciència. És potser l’única manera en la qual la gent que no té res a veure amb les estructures de poder de l’Estat, fa visible la seva opinió, els seus interessos i les seves aspiracions. Serveixen per alguna cosa? No ho sé. Potser sí, potser no. En podríem donar moltes raons per el sí i per el no, però és igual, jo ja he pres la meva decisió, i seré a les manis. Donant-hi suport crec que em faig més responsable, més compromès amb això que penso que és correcte. És fort i trist sentir tanta gent cínica o mai disposada a comprometre’s amb qualsevol cosa, com passa avui dia. Tot i això em defenso molt bé dels atacs dels cínics i dels de la dreta. També ja se sap de què està feta la gent. Els que simulaven ja no ho fan gaire, es mostres com són: arbitraris, autoritaris, racistes, classistes, reaccionaris, retrògrades i encara pitjor, tramposos. Suposo que vivim una era de definicions, i ja s’ha vist on es planta cadascú.

º