Esgotat

En Marc ha hagut d’esdevenir en moltes i conflictives coses, tot al mateix temps i usant el màxim de creativitat possible. Alhora que em trobo cansat i pensant que ja no puc més, estiro les forces i puc fer tot el que cal, o al menys ho començo. En acabar les feines experimento una sensació gairebé d’eufòria i satisfacció. M’encanta tenir moltes coses a fer en un dia, em fan concertrar-me en coses productives i provoquen que els meus pensaments romanguin més o menys coses. També em fan sentir que el que faig té valor, importa o al menys val la pena. Tot i això, no acabo de conciliar el fet que m’és molt i molt de difícil enfocar totes les meves energies en una sola cosa, per així dur-la a les seves darreres conseqüències. Sembla que el meu cervell té masses hormones femenines! I no ho dic per què pensi que tenir-ne està malament, ho dic per què em fa ésser molt i molt de polifacètic, però malauradament tendent a la inconstància. Em costa decidir-me a acabar quelcom ràpidament i amb contundència. Ay, mare meva, en Marc necessita descansar, fer règim, acabar el que va començar, i passar-s’ho bé, collons!