Doncs bé, fins ben el començament del segle XXI, els llibres estadístics o d'història publicats a Mèxic, que mai han estat particularment bons pel que fa al tema d'Europa de l'est, ens ensenyaven als mexicans que a Iugoslàvia, o a allò que en quedava es parlava la llengua "serbocroata", como a llengua majoritària, i d'altres com a minoritàries. Ja al 2000, potser un any més tard, els llibres mexicans ja proposaven l'actual separació política entre aquella antiga i abandonada llengua, per reflectir la situació de les llengües als Balcans. Aleshores, bosni, croat, serbi, eslovè i macedoni van fer el seu debut als sabers en mexicà, per dir-ho d'alguna manera. Fins ara, perfecte. És curiós, tanmateix, que en preguntar als especialistes mexicans sobre filologia eslava, no acaben d'assebentar-se sobre la "partició" política de la llengua en quatre petites. En saber-ne es mostren atabalats i nerviosos. Com pot ser? Pregunten alguns. No m'ho puc creure, diuen d'altres. En fi, sigui com sigui, també, i calladament, els interessats d'avui a la ex Iugoslàvia saben molt bé que per aprofundir en el tema, cal al menys conèixer alguna de les versions de l'ex serbocroat. I com dirien els anglo-saxons, cau com una mena de benedicció desfressada el fet que si aprens bé el croat o el serbi pots posar al CV, de cop i volta, que ets políglota, ni més ni menys que parlant de quatre llengües oficials i reconegudes! O sigui, si abans paties perquè només podies dir que parlaves una mica d'anglès, aleshores acabes sent, amb el bosni, croat, serbi, i ara, senyores i senyors, el montenegrí, un veritable crack de les llengües estrangeres! K tal, eh?!? A vera, la meva experiència és que hi ha molt poca gent que sap que els quatre parlars esmentats pertenyen a un mateix sistema lingüístic, o sigui, ben podries impressionar algú amb la teva saviesa i talent per les llengües. Hi hi hi. Tot a aprendre bosni, croat... etc. Que ja en sabeu quins beneficis porta :-)
*
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada