Coses de mexicans

Quin dia més lleig. Avui no tinc gaires ganes de parlar, treballar, fer coses. Per una banda, els Illuminati de Mèxic, o sigui, tot l’establishment justificat per la sacrosancta legalitat declararà que les calúmnies, la campanya bruta, la por, la intimidació, l’odi racial i social i el conservadorisme extrem són, sens dubte, prou motius per declarar com vàlida i bona una elecció que ha estat més que irregular. Quina burla! D’altra banda, ara sembla què per la publicitat penjada per tot arreu, ara sí que som tots mexicans, ara sí que volem tots viure en pau i no sé què, ara sí que som tots gent súper maca. A la merda. No hi cosa més ridícula que el nacionalisme mexicà, no hi ha cosa més esquizofrènica que la manera en la qual s’expressen els habitants d’aquest país sobre sí mateixos. Els mexicans, ja sigui els d’ultradreta, o sigui, els que tenen els diners, els seus seguidors wannabes, que tot i què pel que fa als diners, no en tenen gaires, però pensen que seran com els seus amos per ser-hi al seu costat, al setembre són mexicaníssims, criden fort i amb ànim, ¡Viva México, cabrones!, però tot allò més aviat matisat per una situació, llur Mèxic no és pas el Mèxic en qual tots vivim. Es tracta del país on ells viuen, un lloc de gent “bé”, cool, i sobretot, bonica, és la zona on tots creuen que mereixen més i són superiors només perquè són “rics” o per tenir la pell blanca o alguna cosa així. S’ho passen d’alló més bé, i mira, o sea, Viva Meeeéxico, nooo?

º
També estic empipat perquè l’idiota d’ahir em va fer mullar-me de cap a peus només pel seu egoisme i per no voler fer l’esforç de sí mateix d’anar-hi, on havia d’anar. Les cames, els cabells, tot, i no només una, sinó quatre vegades! De debò que hi ha gent increïblement insensible, no t’ho pots creure. Gent, la visió de la qual no arriba més enllà dels seus propis interessos. Amb tantes coses negatives, he començat a desfasar-me del poc patriotisme que encara tenia. Els estrangers de Mèxic, que no fan més que queixar-se’n, sí que hi tenen raó: Mèxic és una merda (Esclar, els tindrien l’oportunitat de tornar a llurs països d’origen, però molts són més aviat masoquistes i no ho fan). En fin. Mèxic, emocionalment, me n’acomiado.