Petites però grandioses victòries

Tot i que des del juliol trobo la vida a Mèxic més aviat intoxicant, hi ha hagut cosetes molt boniques i que m'omplen d'un callat però decisiu orgull. Fa unes setmanes la coral on canto, va cantar per primera vegada, i devant d'un públic nombrós el "Gloria" d'en Vivaldi. Ha costat més o menys un any, molts mals de cap, i coses diverses, però en arribar a l'objectiu, ho vam fer molt bé i la peça ens va sortir satisfactòriament bé. Sense dir-ne gaire, em trobo molt content pel fet d'haver pogut cantar fort i bonic l'esmentada obra. Gloria és alhora colpidora, grandiosa i espiritual. Fa mesos, quan vam començar a assajar-la, me'n sentia més aviat incapaç, no apte per poder d'interpretar-la amb èxit. Però, entestat amb el repte, i compromès amb la coral, doncs vaig haver de dur a terme la faena. Al moment de la presentació vam haver d'emperscar-nos-hi, en no veure'ns tan nerviosos com en realitat hi érem, ans mitja hora després ja celebràvem el nostre èxit. Un petit gran èxit. Tot i els mal rotllos i la mala llet dels passats mesos, vaig poder somriure, i dir-me a mi mateix, molt bé, Marc, molt bé, i per molts anys!