Entrades
Željko Joksimović
La meva exploració dels gustos musicals balcànics em porta ara als vídeos d’en Željko Joksimović, una de les persones claus del pop serbi contemporani. Talentós i conegut no només com a cantant, sinò també com compositor i prodigi musical, la seva influència va més enllà de l’àmbit serbi o montenegrí, el Joksimović és molt conegut per tots els països dels balcans. De fet, el seu darrer disc, IV ha venut un munt de còpies a l’ex-Iugoslàvia, i també és força popular amb les comunitats iugoslaves de l’exterior. La projecció del serbi fora de l’ámbit adriàtic va començar a través de la seva participació al concurs d’Eurovisió, al 2004, ocasió en la qual Sèrbia va tornar al concurs des del començament de les guerres balcàniques fa setze anys. La peça Lane moje va agradar molt, arribant a ocupar la 2ª plaça de tot el concurs. Dos anys después, en Joksimović va tornar a l’Eurovisió, aquesta vegada com a coautor de la cançó representant de Bòsnia i Hercegovina, Lejla, interpretada pel grup Hari Mata Hari. La participació va ser exitosa, perquè van quedar els tercers, alhora que la prensa internacional va escollir l’esmentada composició com la millor del concurs. Les cançons del nostre artista són decididament del context pop, però mai hi falten elements folkloritzants o musicalitats pròpies o genèriques sèrbies, generant així efectismes o dramatismes ben situats, els quals donen a les peçes un caràcter no gaire aconseguit a la totalitat de la música comercial d’avui dia.
El primer vídeo és l’èxit d’Eurovisió 2004, Lane moje, amb l’Ad Hoc Orchestra.
El segon audiovisual és una colaboració entre una de les figures més estimades de la música a Bòsnia, Dino Merlin, i Joksimović. En sentir-la per primera vegada, vaig pensar que el títol de la peça era més aviat ridícul, Supermen, tot i això, amb el temps he arribat a gaudir molt i molt aquesta cançoneta.
I en darrer lloc, Lejla, interpretada per Hari Mata Hari, una agrupació força coneguda als països balcànics. Potser l’actuació musicalment més senzilla alhora que visualment espectacular de l’Eurovisió 2006.
La meva exploració dels gustos musicals balcànics em porta ara als vídeos d’en Željko Joksimović, una de les persones claus del pop serbi contemporani. Talentós i conegut no només com a cantant, sinò també com compositor i prodigi musical, la seva influència va més enllà de l’àmbit serbi o montenegrí, el Joksimović és molt conegut per tots els països dels balcans. De fet, el seu darrer disc, IV ha venut un munt de còpies a l’ex-Iugoslàvia, i també és força popular amb les comunitats iugoslaves de l’exterior. La projecció del serbi fora de l’ámbit adriàtic va començar a través de la seva participació al concurs d’Eurovisió, al 2004, ocasió en la qual Sèrbia va tornar al concurs des del començament de les guerres balcàniques fa setze anys. La peça Lane moje va agradar molt, arribant a ocupar la 2ª plaça de tot el concurs. Dos anys después, en Joksimović va tornar a l’Eurovisió, aquesta vegada com a coautor de la cançó representant de Bòsnia i Hercegovina, Lejla, interpretada pel grup Hari Mata Hari. La participació va ser exitosa, perquè van quedar els tercers, alhora que la prensa internacional va escollir l’esmentada composició com la millor del concurs. Les cançons del nostre artista són decididament del context pop, però mai hi falten elements folkloritzants o musicalitats pròpies o genèriques sèrbies, generant així efectismes o dramatismes ben situats, els quals donen a les peçes un caràcter no gaire aconseguit a la totalitat de la música comercial d’avui dia.
El primer vídeo és l’èxit d’Eurovisió 2004, Lane moje, amb l’Ad Hoc Orchestra.
El segon audiovisual és una colaboració entre una de les figures més estimades de la música a Bòsnia, Dino Merlin, i Joksimović. En sentir-la per primera vegada, vaig pensar que el títol de la peça era més aviat ridícul, Supermen, tot i això, amb el temps he arribat a gaudir molt i molt aquesta cançoneta.
I en darrer lloc, Lejla, interpretada per Hari Mata Hari, una agrupació força coneguda als països balcànics. Potser l’actuació musicalment més senzilla alhora que visualment espectacular de l’Eurovisió 2006.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada