La gent que no se n'adona, de la seva condició

Avui estic una mica més que irritat. D'una banda, m'ha arribat aquesta setmana un CD que suposadament portava imatges del meu darrer viatge. Imatges importants i que han necessitat tres setmanes per arribar aquí. Doncs bueno, el disc, comtat i debatut, no té res de res. La persona que l'hagi cremat no se'n va adonar, de què només en va enregistrar els petits icons de cada foto i no pas la fotografia en sí mateixa. Tres setmanes d'espera per a què després no hi hagués res de contingut. Quina tabarra! I se suposa que l'autor practica atenció concient! Imagineu-vos-en si no! En fi. De vegades la mala llet em guanya. Segur que aviat me n'oblidaré i tornaré a passar-m'ho bé. Sense fotos ni pendeixades.

º

D'altra banda, hi ha un personatge, l'actitud del qual em deixa perplex. Suposo que hi ha gent que de debò vol quedar-se sola en la vida! Doncs resulta que un quasi-amic em va prestar una petita quantitat de diners, hi havíem acordat que li pagaria aquesta setmana, després es va posar pessat i em va dir que li pagués ja. El molt cabron. Em deu coses, tot i això es posa pessadísim. Com si de debó li hagués d'aguantar les seves coses. Ugh. Quines coses que fa la gent, no? Però ara mateix hi posaré solució.