Diumenge

Avui m'ha tocat dirigir una puia al centre budista. En arribar-hi he experimentat coses molt estranyes, per exemple, he pensat que hi hauria algú que jutjaria la meva actuació; la meva manera de dirigir, de recitar els texts, etc. Ha estat com quan hom és estudiant i s'ha de fer un examen oral. Però la veritat és que la gent ni tan sols em mirava, cadascú estava concentrat en allò que l'importava i res. Tampoc hi he vist gaire gent coneguda, de fet, el 98% dels assistents n'eren, de desconeguts, i de la resta, realment només sentia conèixer bé un parell de persones. De cop i volta m'han sorgit pensaments com, ostres, tot aquest rotllo és de veritat, hauria de comportar-me més com un membre de l'ordre. Hi va haver moments a la cerimònia quan en pensava, uy, potser no ho estic fent gens bé, coses així. És estranym, quan et poses una kesa molta gent arriba a tenir una perspectiva diferent de la persona que la porta. És una cosa complexa, alhora que potser provoca curiositat, provoca un cert allunyament, i és clar, encara pitjor quan es tracta de gent com jo que té una opinió força dolenta de sí mateix, pel que fa a l'imatge personal. Potser no hauria d'acceptar invitacions per a fer coses al centre, acabo tenint experiències més aviat còmiques. I bueno, demà faig festa, però hi faré un munt d'activitats, en primer lloc, suposo que em llevaré d'hora, convidaré la mare a esmorzar, que s'ho mereix, i després, bum bum bum, tinc tota una tarda d'anar a refugi, perquè de 2 1/4s de quatre fins a les nou o deu passaré el meu temps amb la colla de l'ordre. Quina cosa. Això d'ésser membre de l'ordre duu les seves coses, hahaha. Bueno, ja, he d'enllestir tot aquest rant, fins després.