divendres, d’abril 20, 2007

Dukkha. La vida sí que en té i molt.

Estimats lectors meus, vosaltres si estigueu sans i feliços, aprofiteu-vos-en, que és una benedicció incomparable. Els que patim per haver fet decisions incorrectes fa molts anys hem de sofrir potser una mica més, pitjor i encara amb moltes més complicacions. Justament avui he recordat les raons per les quals vaig decidir de portar el meu anar a refugi més seriosament. Aleshores, vaig esdevenir, a nivell teòric, i certament emocional, budista, debut a la meva gran simpatia per les pràctiques, la gent, els textos, i és clar, per la figura del Buda mateix. Ans anys més tard, en confrontar-me amb el meu gran patiment, l'experiència de dolor i soledat davant totes les condicions que porten cap a la mort, vaig trobar refugi, consols i ajuts en els ensenyaments de l'Il.luminat. I sembla que ja està. Doncs no, avui mateix hi ha encara més dolor i coses lletges, encara hi ha més sorpresa davant la maldat i tot això que no és pas conducent a l'ètica. Però bueno, l'única cosa que volia de debò comunicar-vos és que ara que sou sans, gaudeix-ho al màxim, aprecieu-ho com un gran tresor, i actueu-hi amb consequència. Sisplau...