Repensant les estratègies

Les "vacances" d'estiu s'estan acabant, i això vol dir que l'impasse que m'havia imposat a mi mateix a d'arribar a la seva culminació. Aleshores, què fer d'agost endavant? Doncs la primera cosa serà enllestir la meva curaduria, texts i tot el que tingui relació amb la nostra propera exposició. Els escrits no han de ser gaire complicats, però han de mantenir un bon nivell. Després haig de començar la meva adaptació com a estudiant de la Universitat Nacional, cosa que mai havia estat, al menys de manera oficial. Això d'adaptar-s'hi serà una cosa que segur em costarà, ja que porto molts anys sense estudiar en el sistema públic o obert, i menys en un lloc tan gran com ara la universitat nacional. També haig de prendre algunes altres decisions. I espero que la segona meitat de l'any sigui una mica menys dramàtica i amb moltes més coses bones que la primera. Us havia dit que el meu expadrastre va patir una embòlia i que la meva mare ha hagut de fer-se càrrec d'un home que ja ni tan sols és la seva parella? Ay, de debó que admiro molt la meva mare. El seu ex marit li va fer un munt de coses que de debó no tenen nom. Ans tot es paga en aquesta vida, i el seu ex, un home tan egocèntric i ple d'arrogància ara mateix és totalment depenent de la dona a qui va voler destruir, només perquè volia. I la meva mama, és per a mi un gran exemple. Jo que vaig pel món fent de budista, però dubto gaudir de la mateixa generositat i compassió que mostra la meva progenitora. Ella hauria d'ésser membre de l'ordre. Quan li pregunto, mami, de veritat no odies a aquell home que et va fer tantes putades, la seva resposta és no, no puc, no sé odiar. Així és la meva mami, i per això l'admiro molt i molt. Però malauradament la cosa del senyor del qual parlava ens ha costat una pasta, i no sabem quan podrem recuperar-la, jo inclòs. Bueno, ja anirem fent, que som gent forta i que planta cara a les coses que no surten bé, tant de bo.