Merda, estic tenint un mes molt difícil a la feina, i no pas perquè la feina estigui malament feta, sinò perquè la comunicació entre nosaltres és el que no va gens bé. Heu de saber una cosa, a Mèxic, pel que fa a programar o fer una exposició, al final del dia, el que n'importa realment no és pas que estigui bel planejada, o que faci propostes noves o senzillament interessants, no, el que de debò importa és que la selecció d'obra impresioni al director o directora del museu. Dita persona considera com a més important el nombre de crítiques positives, adulacions o magarrufes que rebi la seva feina. Finalment, ésser director/a de museu a Mèxic, és més aviat una feina política, i feble pel que fa a mantenir-la. Els directors aconsegueixen mantenir-se com a tals mercès a exposicions d'obres espectaculars i que porten a molta i molta gent a les seves sales. Malauradament, en molts casos, l'espectacularidad de les exhibicions té poc a veure amb el que se suposa és el veritable contingut de la mostra. Bueno, en qualsevol cas, jo com a personal sense gaire poder de decisió haig de callar, i fer allò que calgui, tot i que no hi estigui d'acord....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada