L'angelet que ja no hi és

L'ambient al centre budiste està malament, un dels nostres mitres, en Paris, va morir ahir, després d'alguns dies d'haver-se'l diagnosticat mort cerebral. Una veritable tragèdia. Sempre que mor una persona joveneta, com ell, als 21 anys el sentiment de pèrdua i manca d'enteniment és encara més gran. Els membres de l'Ordre aquí, al menys els dos que el coneixien millor, Vs. i Up. han reaccionat amb incredulitat, i esclar, molta pena. Per a nosaltres els budistes, o més ben dit, per a la tradició budista, la mort és un dels temes favorits i sobre el que més hauríem de reflexionar. Clar, el tema és difícil, no només per què podem reflexionar-ne vol dir que podem no sentir emocions fortes quan un dels nostres se'n va. Up. solia dir que en Paris era "un angelet", quina mala sort que hagi mort tan jovenet. Suposo que aquesta és l'ocasió més adequada per a apropar-nos a una reflexió més forta o comunitària sobre la mort. I també caldrà apuntalar alguns membres de la Sangha, que ha estat una setmana plena de dolor. Que estiguis bé, Paris, que siguis molt feliç.