Porto una mandra, que no sé pas com evitar-la. A més a més m'acaba d'arribar una sensació de por, depressió i nostàlgia força gran. Després de tres setmanes, les meves vacances arriben al seu acabament, i sento com si volgués morir-me. Dilluns proper haig de tornar a la feina, sense gaires ganes de tornar-hi, a més de què tot hi està súperembolicat. Sembla que la cap està sota molta presió, i no ho porta bé, i caldria dir-ne, que també reflexa les seves inseguritats, i per a fer tot encara pitjor, està embaraçada i li ha afectat les hormones, molt i molt. Torno a veure'm incapaç d'acabar el que començo, i m'alarma que ja no m'importi gaire. Podria ficar-me en un problema ben gros, i jo tan campant. Què serà el que em manca?, ¿caràcter?, o què collons. Bueno, ja vorem què passa amb mi. Tant de bo que no passi a majors. Mestrantant, un vídeo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada