I s'acaba l'any

S'acaba l'any i jo acabo mig infeliç. Acabem d'obtenir una beca. El museu on treballo doncs. Vam demanar-la fa uns mesos, ens van trucar i donar la notícia. Jo vaig reaccionar, com dir-ho, amb non-chalance. Per a mí, tant me fa. Això és només un career move de la meva cap, amb la meva participació. La veritat és que a mí el que m'hagués interessat és que m'haguessin donat diners a mí i no només al museu. Ara tinc molta feina i haig d'enllestir la meva tesi i això de la beca, la veritat no m'importa gens ni mica. Però clar, la directora del museu estarà molt contenta i els seus ego trips potser ja no arribaran al grau d'agressivitat al que m'estic acostumant. Tot i que hauria preguntar-me a mi mateix, què és el que en realitat m'importa? Sembla que van passar dues coses fa uns anys i no encara no estic disposat a remediar-les: la meva salut, la seva decadència, exactament al 2000, i la meva vida emocional, la qual vaig deixar enrere al 1998. Sembla que vaig en automàtic, haig de pagar això i pagar allò, haig de fer tal cosa i després una altra, n'estic fart. He desitjat entrar en un estat de catatònia, a veure si és millor del que pateixo ara.