dijous, de desembre 18, 2008

Se'm fa petit el cor

Se'm fa petit el cor quan veig que he arribat als límits del suport que puc donar algú.
Se'm fa petit el cor quan m'adono que he rebasat la línia entre ètica i conveniència.
Se'm fa petit el cor de pensar que hi ha un parell de persones que estimo molt, però que potser no viviran molt més.
Se'm fa petit el cor quan recordo aquella besada i com em va enviar fins al cel, com mai cap altra cosa.
Se'm fa petit el cor quan tinc una pregunta veritablement important, i el Carles ja no hi és per respondre-la.
Se'm fa petit el cor quan escolto la millor peça d'elektronika i ja no puc, ja no sóc capaç, de ballar-la.
Se'm fa petit el cor de pensar en com la immobilitat és una de les coses que dominen la meva ment.