Entrades
De l'Estatut dels catalans, no se'n toca ni una coma
Amb un retard injustificable, vergonyós i extenuant, el Tribunal Constitucional espanyol va demostrar ahir, de manera inapel·lable, la seva falta de legitimitat, acreditada fins ara en un procés de descomposició inaudit, i ratificada amb una sentència que ha quedat prou clar, com es temia, que no és pas sobre l'Estatut sinó contra la carta magna catalana. Proclamem que Catalunya és una nació i ha de ser allò que els catalans vulguin.
La voluntat del poble de Catalunya és sobirana i cap actuació judicial que la contradigui pot ser considerada un acte de justícia. El Tribunal Constitucional espanyol ha actuat d'una manera legalment discutible, jurídicament barroera i políticament intolerable. Perquè citar vuit vegades en un document jurídic la «indivisible unitat d'Espanya» només es pot fer des d'una clara voluntat d'incidència política i amb una inclinació prepotent d'humiliar els ciutadans de Catalunya i les seves aspiracions nacionals.
No caldria repetir, però és bo recordar-ho, que aquest Estatut és ja una carta de mínims sorgida del Parlament del nostre país, negociada amb Espanya i aprovada per les Corts Generals, refermada per la voluntat popular expressada en un referèndum i, fins i tot, signada pel Rei. Un impecable procés democràtic que ara ha rebut l'ultratge d'una sentència injustificable promulgada per un tribunal mancat de la més mínima honorabilitat.
Catalunya és una nació, digui el que digui una resolució judicial absurda. Catalunya té una llengua pròpia, la catalana, que necessita la màxima protecció i que ahir va ser ultratjada i menystinguda. Catalunya ha de ser el que la seva gent vulgui. I el poble català, majoritàriament, ha manifestat clarament que vol, com a mínim, l'Estatut aprovat i vigent des del 2006. I en aquest voler no hi ha percentatges que valguin. Perquè l'Estatut no és una suma d'articles que s'interpretin a pes sinó que cada un té un pes determinat, tots igualment irrenunciables però molts d'absolutament nuclears com ara alguns dels que han estat afectats per la resolució.
En vista d'aquest atac intolerable, el país, que és el poble i les seves institucions, ha d'actuar d'entrada amb una resposta conjunta, unànime i insubornable. De l'Estatut, no se'n toca ni una coma. Aquest és el lema que pot mobilitzar una immensa majoria dels catalans.
Ara és l'hora de desoir els cants de sirena del conformisme, de fer el buit al cinisme dels instigadors d'aquesta atzagaiada legal i d'actuar amb una fermesa granítica en la defensa de la norma que s'ha atorgat la nació catalana. Fins que sigui l'hora de renovar els representants del poble, el màxim consens és l'única divisa possible. Quan arribi l'hora, ja imminent, de tornar a passar per les urnes, la ciutadania d'aquest país no estarà únicament davant la renovació del seu Parlament legítim, sinó que sobretot estarà en una cruïlla històrica per decidir, de manera valenta, conscient i desacomplexada, si ja està farta que decideixin en nom seu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada