Fa quatre anys, i encara estic plorant

En arribar a l'hermosa Capella Gòtica que aquest vespere he visitat, encara no m'adonava de les dues dures hores que m'esperaven. Avui s'ha presentat lo llibre del desaparegut Carlos Ávila Flores. El mestre. El poeta. el filòsof. Ha estat difícil. He hagut de tractar de no deixar-me caure en un estat combinació de melancolia i desesperació. Quatre anys. Quatre i encara ploro per Carles. Encara hi és, a la meva ment. El seu record hauria de ser una expressió de joia, de gaubança, ans no ho és pas. Fa mal més enllà de qualssevol sentiments mundans. Hauria poder de deixar-lo marxar, però no puc. Sent irracionalment mental, potser cal que faci dues coses: 1) anar-hi, on ell és, i tancar el circle; 2) fer alguna cosa real i pràctica per exorcisar-lo fora de la meva ment i així potser només deixar que encara visqui al meu cor...