Quin cap de setmana més llarg

M'he quedat a casa tot el cap de setmana per una raó principal: estic refredat i la gola em tortura tostemps. N'hi ha però, d'altres raons. En primer lloc, no he pogut fer la feina del seminari de paleografia al qual anava i per tant no vaig voler anar-hi. N'havia fet algunes coses, però de cap manera tot el que calia. Merda. Després, la segona cosa la qual m'ha sortit malament ha estat la recollida de papers que havia de fet pel projecte de recerca. Simplement no hi vaig tenir temps. Ja faig massa. I la tercera raó, torno a experimentar un tipus de por (o potser estupor) per totes les coses socials. Es gasta massa, s'hi inverteix molta energia i al final, què? Tot i això, visc una contradicció més aviat forta. Quan sopo tot sol al restaurant italià o quan vaig pel Metrobús, experimento més sovint que no una forta enveja envers la gent que hi és. Amb la xicota, o la colla o el que sigui.Quina és la meva colla? De debó en tinc una? No ho sé. Com sempre, trobo pensaments per justificar-me a mi mateix, l'altre dia anava pensant: na, els genis sempre som solitaris. Una altra veritat és que tampoc tinc gaires coses boniques per dur als llocs de moda o als locals tan pretenciosos de la "meva" classe social. És una llauna tot allò. Canviant de tema, aquest cap de setmana ha tornat un sentiment que mai em deixa de tot: una petita desesperació per no acabar bé els projectes que començo, sempre enllesteixo dient, ay, Marc, Merda, per què no acabes això?! o allò! o el que tingui devant. Merda, merda, merda.

Aquesta nit han passat un altre capítol de "Rome", la sèrie d'HBO. I dic "Rome" per què n'hi ha coses que s'han de dir, en anglès. Avui la història va tractar l'assumpte del viatge de Cèsar a Egipte i la Cleopatra i tot aquest afer prou conegut. Els locals semblaven ben contextualitzats, els egipcis amb llurs perruques (de debó que mai ha hagut un poble tan chic com els egipcis), a més a més que es veien diferents grups racials, i la cosa feia clar que la gent d'allà era morena. Ara, els nostres estimats romans de "Rome" parlen tots, sense excepció amb accents més adients al Chestenham Ladies' College de Londres que a la península italiana. Els romans d'HBO i la BBC són uns rossos meravellosos, bàrbars! dirien els romans d'antany. Quina ironia, són actors descendents de bàrbars qui avui dia fan de romans! Els protagonistes, segons jo, no representen gens ni mica la realitat racial dels antics habitants de Roma. Però, que s'hi pot fer? Som a un món depressivamente anglo-saxó. Dominat fins als ossos per la cultura, llengua i modus vivendi dels nord-americans i els seus wannabes, els altres angloparlants. És clar, només els medis americans i anglesos tenen $100 milions per produir i reproduir i tornar a la vida l'antiga Roma, i queda claríssim que qui paga mana, aleshores, la Roma republicana ha estat repensada gairebé com la gran Anglosaxònia. Els esclaus de la Cleopatra sí que poden sortir morenos, ans els esclaus d'aquesta Roma anglesa semblen haver sortit de Dorset i no pas d'altres llocs. Amb tot això no vull dir que el programa sigui dolent, ben al contrari, hi estic completament enganxat, però també cal reconéixer quan determinats estem per les estructures de poder, les quals avui dia parlen anglès.