Entrades
Les cares globals del budisme
*
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món
L'objectiu d'aquesta sessió era analitzar la trajectòria històrica del budisme, la seva adaptació a diferents contextos culturals i geogràfics, especialment en l'era de la globalització. El moderador, Matt Weiner, director de programació del Centre Interfaith de Nova York, va plantejar dues preguntes de partida sobre les quals els dos ponents, Ven. T. Kenjitsu Nakagaki, president del Consell Budista de Nova York, i el Dr. Ananda Guruge, president de la Universitat Mundial Budista i monjo originari de Sri Lanka, van elaborar les seves respectives presentacions. La primera, com expliquen les seves respectives tradicions la filosofia budista? La segona, com està afectant el moment històric actual i el context geogràfic on es troben les seves respectives tradicions? Va parlar primer Nakagaki de la tradició Shin, de la qual ell procedeix. Aquesta variant del budisme, de tipus no monàstic i més propera al Mahayana, va emergir al segle XII i és per tant relativament jove. En primer lloc cerca la senzillesa i se situa en un lloc intermedi entre el dos pols fonamentals de la concepció budista en general, és a dir, la saviesa i la compassió. La seva experiència d'EUA és evidentment molt diferent a la del seu Japó natal. “Tot és en realitat diferent, començant per la geografia”, va dir, “fins i tot la manera de practicar el budisme”. El seu lideratge de la comunitat budista novaiorquesa es basa, per tant, en la prova i error. Ell llança un programa o una activitat i espera a veure què passa. Aquesta manera de fer l’obliga també a distingir constantment entre allò que és essencial al budisme que professa i allò que és simplement cultural. Diu, per exemple, que al Japó no necessita explicar gaires coses, també perquè en la tradició oriental no s’acostuma a parlar gaire. Contràriament, a Occident ha de parlar més, explica rient. En aquest mateix sentit, els temples budistes de Nova York, explica, emfatitzen i dediquen molt de temps a la pràctica de la meditació, cosa que fa molt de temps que va deixar de ser necessària al Japó. També va destacar la diferència entre la manera lineal d'entendre el món a Occident i el pensament circular que caracteritza la filosofia oriental com a element o repte clau a què s'enfronten els uns i els altres a l'hora d'aproximar-se i absorbir les ensenyances respectives. Va dir finalment que aprenia molt dels nens perquè són els que parlen amb més honestedat. El Dr. Anande Guruge va començar la seva intervenció amb un cant-pregària i seguidament va explicar el budisme tal com ell l’entén. A més de la bondat i la placidesa tradicionalment professades pel budisme, va destacar la capacitat d'adaptació d'aquesta filosofia-religió. “La teoria de l'evolució diu que si no t'adaptes, desapareixes”, va dir. El budisme, doncs, té l'habilitat d'adaptar-se a la diversitat a través, entre d’altres coses, de reduir els seus preceptes a un, el fonamental: “protegeix la teva ment”. En el cas de Sri Lanka, on el budisme va arribar el 1200 aC, ja hi havia múltiples pràctiques religioses com, per exemple, l'adoració de l'arbre. El budisme simplement va incorporar aquesta pràctica (tal com hauria de fer tothom avui dia, d'altra banda, va afegir Guruge, davant la creixent amenaça de la desforestació del món). “Aquest és el caràcter únic del budisme”, va concloure, “que no va venir al món per imposar el seu color”. En el torn de preguntes un capellà cristià va voler saber què pensava el Ven. Nakagaki de l’interès creixent que demostren molts cristians pel budisme Shin. Nakagaki va reiterar el seu argument anterior que sovint aquestes persones no es desfan de la seva manera de pensar lineal i entenen el budisme a partir d'aquí. Va reconèixer, no obstant això, que aquest interès pot efectivament generar algun tipus de diàleg interfaith fructífer. En aquest mateix sentit, a la pregunta del moderador de si el diàleg interreligiós s’ha de centrar en les idees o en l'acció, el líder espiritual budista va expressar l'opinió que el moviment interfaith encara està dominat per plantejaments occidentals i que caldria equilibrar-lo. Per exemple, en lloc de només parlar de drets humans i de justícia –conceptes aliens a la tradició filosòfica oriental– es podrien afegir, va dir, els conceptes de responsabilitat i harmonia. D'aquesta manera, va suggerir rient, podríem elaborar una nova "declaració de drets i responsabilitats humans".
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món
L'objectiu d'aquesta sessió era analitzar la trajectòria històrica del budisme, la seva adaptació a diferents contextos culturals i geogràfics, especialment en l'era de la globalització. El moderador, Matt Weiner, director de programació del Centre Interfaith de Nova York, va plantejar dues preguntes de partida sobre les quals els dos ponents, Ven. T. Kenjitsu Nakagaki, president del Consell Budista de Nova York, i el Dr. Ananda Guruge, president de la Universitat Mundial Budista i monjo originari de Sri Lanka, van elaborar les seves respectives presentacions. La primera, com expliquen les seves respectives tradicions la filosofia budista? La segona, com està afectant el moment històric actual i el context geogràfic on es troben les seves respectives tradicions? Va parlar primer Nakagaki de la tradició Shin, de la qual ell procedeix. Aquesta variant del budisme, de tipus no monàstic i més propera al Mahayana, va emergir al segle XII i és per tant relativament jove. En primer lloc cerca la senzillesa i se situa en un lloc intermedi entre el dos pols fonamentals de la concepció budista en general, és a dir, la saviesa i la compassió. La seva experiència d'EUA és evidentment molt diferent a la del seu Japó natal. “Tot és en realitat diferent, començant per la geografia”, va dir, “fins i tot la manera de practicar el budisme”. El seu lideratge de la comunitat budista novaiorquesa es basa, per tant, en la prova i error. Ell llança un programa o una activitat i espera a veure què passa. Aquesta manera de fer l’obliga també a distingir constantment entre allò que és essencial al budisme que professa i allò que és simplement cultural. Diu, per exemple, que al Japó no necessita explicar gaires coses, també perquè en la tradició oriental no s’acostuma a parlar gaire. Contràriament, a Occident ha de parlar més, explica rient. En aquest mateix sentit, els temples budistes de Nova York, explica, emfatitzen i dediquen molt de temps a la pràctica de la meditació, cosa que fa molt de temps que va deixar de ser necessària al Japó. També va destacar la diferència entre la manera lineal d'entendre el món a Occident i el pensament circular que caracteritza la filosofia oriental com a element o repte clau a què s'enfronten els uns i els altres a l'hora d'aproximar-se i absorbir les ensenyances respectives. Va dir finalment que aprenia molt dels nens perquè són els que parlen amb més honestedat. El Dr. Anande Guruge va començar la seva intervenció amb un cant-pregària i seguidament va explicar el budisme tal com ell l’entén. A més de la bondat i la placidesa tradicionalment professades pel budisme, va destacar la capacitat d'adaptació d'aquesta filosofia-religió. “La teoria de l'evolució diu que si no t'adaptes, desapareixes”, va dir. El budisme, doncs, té l'habilitat d'adaptar-se a la diversitat a través, entre d’altres coses, de reduir els seus preceptes a un, el fonamental: “protegeix la teva ment”. En el cas de Sri Lanka, on el budisme va arribar el 1200 aC, ja hi havia múltiples pràctiques religioses com, per exemple, l'adoració de l'arbre. El budisme simplement va incorporar aquesta pràctica (tal com hauria de fer tothom avui dia, d'altra banda, va afegir Guruge, davant la creixent amenaça de la desforestació del món). “Aquest és el caràcter únic del budisme”, va concloure, “que no va venir al món per imposar el seu color”. En el torn de preguntes un capellà cristià va voler saber què pensava el Ven. Nakagaki de l’interès creixent que demostren molts cristians pel budisme Shin. Nakagaki va reiterar el seu argument anterior que sovint aquestes persones no es desfan de la seva manera de pensar lineal i entenen el budisme a partir d'aquí. Va reconèixer, no obstant això, que aquest interès pot efectivament generar algun tipus de diàleg interfaith fructífer. En aquest mateix sentit, a la pregunta del moderador de si el diàleg interreligiós s’ha de centrar en les idees o en l'acció, el líder espiritual budista va expressar l'opinió que el moviment interfaith encara està dominat per plantejaments occidentals i que caldria equilibrar-lo. Per exemple, en lloc de només parlar de drets humans i de justícia –conceptes aliens a la tradició filosòfica oriental– es podrien afegir, va dir, els conceptes de responsabilitat i harmonia. D'aquesta manera, va suggerir rient, podríem elaborar una nova "declaració de drets i responsabilitats humans".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada