Jardins zen

Vaig trobar la següent entrada a la pàgina del Fòrum 2004 de Barcelona, em sembla interessant. http://www.barcelona2004.org/cat/banco_del_conocimiento/documentos/ficha.cfm?idDoc=1301

Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món
El budisme zen és una branca del budisme xinès que va arrelar al Japó al segle XII. Entre les seves moltes expressions, utilitza l’espai del jardí com a font simbòlica del seu suport conceptual. El sentit del jardí zen ens ve donat per l’art que representa. I més que un art naturalista, el jardí zen és un art que mostra un medi per accedir al camí espiritual. Tant a la Xina com al Japó, el jardí és un art tradicional que expressa idees i valors en relació a la metafísica, filosofia, art i es nodreix, preferentment, de totes les doctrines espirituals, com el budisme, el shintoisme i el taoisme. El jardí compleix la funció de l’art zen, és a dir, ser una ajuda en el procés i consecució de la il·luminació budista o la visió de la mateixa naturalesa. Els jardins són bàsicament de paisatge sec, amb llac o un jardí de te o humit. Cada un d’ells pot tenir diferents formes, però sempre inclouen tots els elements de la naturalesa. Com a forma d’art, el jardí té una doble funció didàctica. Primer, és una ensenyança visual per l’espectador preparat en tots els sentits del simbolisme zen i, segon, les tasques del manteniment del jardí es realitzen com un procés de meditació activa. L’objectiu últim de l’art zen s’aconsegueix quan el subjecte i l’objecte s’identifiquen en una mateixa experiència espiritual, anomenada, satori. “La naturalesa, amb tots els seus elements, es contempla per les seves qualitats purificadores”, afirma l’estudiosa Gabriela Vargas. El sentit últim espiritual del jardí es concep des de la veritat artística, material i immaterial. I és cada persona qui ha de realitzar el sentit del paradís en la il·luminació, en experimentar la immortalitat i l’eternitat de l’ésser.