Deconstructing my former good luck

Aquest any anava molt però que molt bé. Tot semblava anar bé, però, com sempre la Llei de la No-Permanència es presenta a fer malbé les coses. Doncs passa que ja he perdut una feina. La feina que semblava ésser la més consolidada i establerta, pum, s'ha acabat. Les classes al centre universitari, ben pagades, ja no n'hi faré més. Ara, la feina al museu sembla cada cop menys segura i cada vegada menys volguda per mi. M'han fet algunes putades les quals ja no estic disposat a fer, ni tan sols a tolerar. Les classes de català tampoc semblen segures, al dissabte en faré l'última i ja està. Tornaré a fer-ne alguna? No se sap, i potser els catalans en tenen dubtes. Què em queda? Sembla que poc, i molt poc. Ja anirem veient què passa. No soc pas el tipus de persona que es queda sol a casa plorant les seves desgràcies, i tant que no. En fa alguna cosa: envio CVs, parlo amb contactes, ho faig bé. Tot i això, tampoc m'agrada gens ni mica quedar-me sense una feina que m'agradava força. Haig d'aprendre, haig de.