Quan les organitzacions no funcionen...

No us passa mai, que sembla que l'organització, empresa o despatx on treballeu us fa un tipus de mobbing ben traçat i diabòlic? Doncs a mi si. L'honorable museu on treballos a la ciutat de Mèxic em va demanar d'organitzar un concert de música coral pel dissabte. Un concert en el qual cantará l'Orfeó Català de Mèxic i un altre convidat. Tota la part romàntica i bonica la conec ben bé, s'assaja durament, es posen en acció tots els recursos musicals i dramàtics amb la fi d'arribar a fer una molt bona interpretació de les peces. Darrere això, es troba la part organitzativa, la qual ha recaigut en mí, tot i que la veritable responsable de l'afer hauria de ser la nostra publirrelacionista, una noia 100% glamour i 100% ineficaç. Aleshores, ha estat un malson el procès de què algú ens presti un pianet, perquè resulta que l'INBA, la gran institució de l'art i la cultura mexicanes, no en té cap disponible, i com que ja és desembre, això significa gairebé l'acabament de quassevol activitats dintre de l'institut. Bueno, em vaig posar a la tasca d'aconseguir-nos un piano i finalment una empresa molt coneguda ens el prestarà, però és clar, nosaltres hi hem d'anar, a recollir-lo, i el museu aquest serveix de res per què no hi ha cap manera que hi hagi transport disponible per anar pel piano, i el mateix cas, per tornar-lo. Merda. I avui també m'han dit que no hi haurà diners per manar fer els indipensables programes de mà del concert. Ah, qué jo solet haig de preocupar-me de recollir les tarimes dels concert i posar-les on cal perquè cap persona d'aquí m'hi ajudarà. És una merda absoluta. Però, mercès a la meva capacitat de resistència i orgull sé que tot sortirà molt bé, si! A veure com acabem l'any.