dimecres, de gener 11, 2006

El diàleg interreligiós des d’una perspectiva budista

Tots els éssers busquen la seguretat, el benestar i la pau i, en definitiva, superar tota mena de dificultats. L’essència dels ensenyaments budistes rauen en que cadascú obtingui la seva felicitat ja que és un camí individual. Els éssers aspiren a l’eliminació del patiment i a l’obtenció de la felicitat. Actuar de manera egoista i violenta és poc savi ja que tot l’univers és un sistema interdependent; no és possible obtenir la pau i la felicitat si no tenim present que tots formem part de la gran família humana. La majoria dels problemes humans venen de l’aferrament, de creure que els objectes ens proporcionen la continuïtat.
º
Cal controlar i regular la cobdícia, l’agressivitat i l’egoisme. Hem de mantenir un diàleg intern i permanent, potenciar una obertura de l’individu perquè així disminuiran les parcel·les o àmbits excloents. Aleshores hi haurà més llibertat, menys exclusió dels altres i menys fanatisme. I potenciarem l’equanimitat, la paciència i la generositat, qualitats del sender budista. Tots els fenomens tenen un origen dependent. L’univers és com un organisme viu. Tot té un sorgir dependent, per tant no hi ha una eternitat permanent sinó una continuïtat. Hem d’entendre tots els éssers com a interdependents. El benestar individual està molt relacionat amb el comunitari, els actes i pensaments tenen una repercussió en la resta de persones i l’univers. L’individu ha de posar els interessos propis al servei dels altres. Cal que es separin les religions de l’estat i que esdevinguin un camí d’interiorització personal. Hem de conèixer què constitueix el cor de les altres confessions. Conèixer l’altre en lloc de fer tot el possible perquè et coneguin a tu i allò teu. Cal que el diàleg sigui per conèixer, valorar i conviure, no per convèncer per comparar. Ha de ser un fet espontani i compromès. D’aquesta manera, el diàleg interreligiós serà un experiència viscuda. Amb el respecte per la multiplicitat religiosa potenciarem una dimensió social (responsabilitat universal) del fet religiós.