Entrades
Turbo-folk
º
Un dels temes més interessants sobre els fenomens culturals de l'ex Iugoslàvia, és el desenvolupament de la seva cultura visual, i pel que fa al cas específic de la música i els vídeos a Sèrbia i Montenegro, l’anomenat turbo folk és un dels casos més forts de la combinació entre ideologia, propaganda, decadència i mercat.
º
Als anys noranta, el territori de l'ex República Federativa de Iugoslàvia vivia una guerra de caràcter ètnic. Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Croàcia i Macedònia havien abandonat la federació, tenint com a resultat l’esclat d’una confrontació, l’objectiu del qual era arribar al domini de territoris específics i la neteja dels habitants que no fossin de l’ètnia desitjada. Així doncs, l’antic exèrcit es va decantar per u o per altre. Com que el grup serbi era majoritari, també n’era l’exèrcit federal, i com que la capital del país era Belgrad, aleshores el govern del que quedava de Iugoslàvia va atacar, i va fer un intent de conquesta de grans territoris de Croàcia: Krajina i part d’Eslavònia, i de Bòsnia i Hercegovina, on van fer l’esforç de quedar-se amb tot el territori. L’equipament i suport occidental de Croàcia el 1995 va decidir la guerra al seu favor. Els avenços croates van provocar que els líders de la guerra acceptessin el tractat de Dayton, el qual confirmava les reconquestes croates i fixava la indivisibilitat de Bòsnia i Hercegovina, la qual quedaria dividida internament en dues entitats, una federació croata-musulmana i una república sèrbia.
º
A Sèrbia governava l’ara reconegut com corrupte i immoral govern d’en Slobodan Milosevic, el règim del qual constitueix avui dia un camp d’estudi molt interessant sobre la manipulació nacionalista, la barreja de pràctiques fascistes amb comunistes, i com un poble educat pot renunciar a tenir memòria i consciència. Aquest anys van ser l’ocasió del naixement d’un tipus de música animada i aparentment inofensiva. La citada música, formalment, combinava elements tradicionals, com ara melodies o sons d’instruments balcànics, amb música per ballar d’inspiració occidental, electrònica. L’èxit de la fòrmula va ser total, prenent en consideració que qui interpretava tal cosa eren unes dones sensuals i lascives. De pits grans, gestos provocatius i actitud obertament sexual, tot i que les lletres de llurs discos semblaven innocents. Era el turbo-folk.
º
La paraula va sorgir quan Rambo Amadeus, músic serbi, la va pensar a les darreries dels anys 80, per a descriure, de manera satírica, la seva música. Temps després, el concepte de turbo-folk va arrelar com a sinònim de música de consum, comercial, barata i sense pretensions artístiques. Alguns crítics en pensen que tot l’àmbit turbo-fòlkic va ser una manera d’escapar la realitat d’aquells anys: crisi econòmica, aïllament internacional, guerra al costat de les fronteres, a més a més de l’element de novetat de nou sons amb una nova estètica.
º
Tot i això, l’esmentada música també s’associa amb la dictadura del Milosevic. La televisió privada de Sèrbia, controlada per la família del governant, projectava tot el dia el vídeos del turbo-folk, molt elaborats i sensuals. Sempre kitsch i efectista, no va sorprendre que les estrelles d’aquesta nova música va arribar als camps de batalla, inspirant als soldats serbis en les seves feines. Les lletres de les peces, senzilles i fàcil d’aprendre, feien homenatge a l’amor, la passió, la terra, elements que el règim feia servir com a eines de propaganda, i com una bona distracció de la realitat jugoslava: l’erecció de Sèrbia com l’únic estat pària del mon occidental. Una fama que encara avui persisteix. En un primer moment, la manifestació del turbo-folk queia en els grans èxits d’intèrprets com Mitar Mirić o Ivan Gravrilović.
º
Al 1995, però, les veritables reines del dance ètnic del sud dels Balcans eren les dones. Mig desvestides, operades i lliures de prejudici, les cantants sèrbies van contribuir al quefer nacional no només amb la seva música, sinó amb llur actitud patriòtica i plena d’eufòria: el porno-nacionalisme. Presentades com a objectes, donaven suport a la hípermasculinitat pregonada per els caps de les milícies sèrbies i l’Estat. La dona iugoslava li cantava al seu lluitador: alhora feia de consol i de premi. La gran diva i mestressa de l’escena va ser Svetlana Ražnatović, millor coneguda com Ceca. Aquest personatge ha venut milions i milions de còpies als mercats balcànics, i va ser la màxima protagonista de la unió més repulsiva d’aleshores: el turbo-folk i la màfia etnocida dels senyors de la guerra sèrbia.
º
La Ceca (tse-tsa) es va casar el 1995 amb el criminal de guerra Željko Ražnatović, cap dels Tigres d’Arkan, paramilitars protagonistes de neteja ètnica, crims de guerra i tot tipus d’atrocitats. Ražnatović havia estat una de les figures favorites del govern a Belgrad, sent el seu moment més brillant el seu casament amb la Ceca, la qual cosa va ser televisada amb tot luxe. El bo i el millor, i el més kitsch també, va ser part de dit esdeveniment. Els vídeos del casament fins i tot avui dia són venuts als carrers de la capital balcànica. La combinació nacionalista-glamurosa Arkan-Ceca va tenir molt i molt d’èxit. Ambdós van continuar les seves carreres, a més a més de què van acumular una gran fortuna. Amb la intervenció de l’OTAN i la fi del règim del Milosevic també va ocórrer l’ocàs de la parella sensació. Al Ražnatović el van matar el 2000 i la Ceca va passar quatre mesos en presó per la seva relació amb els assassins del Premier jugoslau, Zoran Đinđić. Semblava que havia arribat l’acabament de l’eufòria del turbo-folk.
º
Doncs no, defenestrada per una part de l’opinió pública, però estimada per l’altra, la Ceca és tan popular com sempre. Canviat, potser menys folk i més turbo, hi ha una nova ona de representants d’aquest tipus de música. Transformats pels esdeveniments històrics, els i les cantants d’ara busquen no semblar allò que eren als anys 90, però tampoc han abandonat la combinació sentimentalitat / aires ètnics / dance que tant d’èxit va tenir. Hi ha gent, crítics "progressistes" o "pro-europeus" com dirien a Sèrbia, que és una gran vergonya que la Ceca pugui fer concerts multitudinaris, havent estat còmplice del pillatge de les ciutats i les repúbliques ex-iugoslaves. Es pensa com gairebé catastròfic que éls fans musicals rebutjin o escollin no tenir memòria històrica, i que només s'enfoquin en el físic i el mite darrere la vida de la Ceca i l'assassí, i cínic criminal que tenia de marit. Hi ha altres que critiquen la moguda turbo folk, no per l'època o la ideologia a la qual s'asocia normalment, sinò per haver-se apropriat dels sons i part de l'estètica més autèntica de la música del poble. Se'n critica que no tingui cap aspiració més enllà de la venda ràpida, l'hedonisme o la glamurització del ethos masclista i ultra-nacionalista.
º
Un dels temes més interessants sobre els fenomens culturals de l'ex Iugoslàvia, és el desenvolupament de la seva cultura visual, i pel que fa al cas específic de la música i els vídeos a Sèrbia i Montenegro, l’anomenat turbo folk és un dels casos més forts de la combinació entre ideologia, propaganda, decadència i mercat.
º
Als anys noranta, el territori de l'ex República Federativa de Iugoslàvia vivia una guerra de caràcter ètnic. Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Croàcia i Macedònia havien abandonat la federació, tenint com a resultat l’esclat d’una confrontació, l’objectiu del qual era arribar al domini de territoris específics i la neteja dels habitants que no fossin de l’ètnia desitjada. Així doncs, l’antic exèrcit es va decantar per u o per altre. Com que el grup serbi era majoritari, també n’era l’exèrcit federal, i com que la capital del país era Belgrad, aleshores el govern del que quedava de Iugoslàvia va atacar, i va fer un intent de conquesta de grans territoris de Croàcia: Krajina i part d’Eslavònia, i de Bòsnia i Hercegovina, on van fer l’esforç de quedar-se amb tot el territori. L’equipament i suport occidental de Croàcia el 1995 va decidir la guerra al seu favor. Els avenços croates van provocar que els líders de la guerra acceptessin el tractat de Dayton, el qual confirmava les reconquestes croates i fixava la indivisibilitat de Bòsnia i Hercegovina, la qual quedaria dividida internament en dues entitats, una federació croata-musulmana i una república sèrbia.
º
A Sèrbia governava l’ara reconegut com corrupte i immoral govern d’en Slobodan Milosevic, el règim del qual constitueix avui dia un camp d’estudi molt interessant sobre la manipulació nacionalista, la barreja de pràctiques fascistes amb comunistes, i com un poble educat pot renunciar a tenir memòria i consciència. Aquest anys van ser l’ocasió del naixement d’un tipus de música animada i aparentment inofensiva. La citada música, formalment, combinava elements tradicionals, com ara melodies o sons d’instruments balcànics, amb música per ballar d’inspiració occidental, electrònica. L’èxit de la fòrmula va ser total, prenent en consideració que qui interpretava tal cosa eren unes dones sensuals i lascives. De pits grans, gestos provocatius i actitud obertament sexual, tot i que les lletres de llurs discos semblaven innocents. Era el turbo-folk.
º
La paraula va sorgir quan Rambo Amadeus, músic serbi, la va pensar a les darreries dels anys 80, per a descriure, de manera satírica, la seva música. Temps després, el concepte de turbo-folk va arrelar com a sinònim de música de consum, comercial, barata i sense pretensions artístiques. Alguns crítics en pensen que tot l’àmbit turbo-fòlkic va ser una manera d’escapar la realitat d’aquells anys: crisi econòmica, aïllament internacional, guerra al costat de les fronteres, a més a més de l’element de novetat de nou sons amb una nova estètica.
º
Tot i això, l’esmentada música també s’associa amb la dictadura del Milosevic. La televisió privada de Sèrbia, controlada per la família del governant, projectava tot el dia el vídeos del turbo-folk, molt elaborats i sensuals. Sempre kitsch i efectista, no va sorprendre que les estrelles d’aquesta nova música va arribar als camps de batalla, inspirant als soldats serbis en les seves feines. Les lletres de les peces, senzilles i fàcil d’aprendre, feien homenatge a l’amor, la passió, la terra, elements que el règim feia servir com a eines de propaganda, i com una bona distracció de la realitat jugoslava: l’erecció de Sèrbia com l’únic estat pària del mon occidental. Una fama que encara avui persisteix. En un primer moment, la manifestació del turbo-folk queia en els grans èxits d’intèrprets com Mitar Mirić o Ivan Gravrilović.
º
Al 1995, però, les veritables reines del dance ètnic del sud dels Balcans eren les dones. Mig desvestides, operades i lliures de prejudici, les cantants sèrbies van contribuir al quefer nacional no només amb la seva música, sinó amb llur actitud patriòtica i plena d’eufòria: el porno-nacionalisme. Presentades com a objectes, donaven suport a la hípermasculinitat pregonada per els caps de les milícies sèrbies i l’Estat. La dona iugoslava li cantava al seu lluitador: alhora feia de consol i de premi. La gran diva i mestressa de l’escena va ser Svetlana Ražnatović, millor coneguda com Ceca. Aquest personatge ha venut milions i milions de còpies als mercats balcànics, i va ser la màxima protagonista de la unió més repulsiva d’aleshores: el turbo-folk i la màfia etnocida dels senyors de la guerra sèrbia.
º
La Ceca (tse-tsa) es va casar el 1995 amb el criminal de guerra Željko Ražnatović, cap dels Tigres d’Arkan, paramilitars protagonistes de neteja ètnica, crims de guerra i tot tipus d’atrocitats. Ražnatović havia estat una de les figures favorites del govern a Belgrad, sent el seu moment més brillant el seu casament amb la Ceca, la qual cosa va ser televisada amb tot luxe. El bo i el millor, i el més kitsch també, va ser part de dit esdeveniment. Els vídeos del casament fins i tot avui dia són venuts als carrers de la capital balcànica. La combinació nacionalista-glamurosa Arkan-Ceca va tenir molt i molt d’èxit. Ambdós van continuar les seves carreres, a més a més de què van acumular una gran fortuna. Amb la intervenció de l’OTAN i la fi del règim del Milosevic també va ocórrer l’ocàs de la parella sensació. Al Ražnatović el van matar el 2000 i la Ceca va passar quatre mesos en presó per la seva relació amb els assassins del Premier jugoslau, Zoran Đinđić. Semblava que havia arribat l’acabament de l’eufòria del turbo-folk.
º
Doncs no, defenestrada per una part de l’opinió pública, però estimada per l’altra, la Ceca és tan popular com sempre. Canviat, potser menys folk i més turbo, hi ha una nova ona de representants d’aquest tipus de música. Transformats pels esdeveniments històrics, els i les cantants d’ara busquen no semblar allò que eren als anys 90, però tampoc han abandonat la combinació sentimentalitat / aires ètnics / dance que tant d’èxit va tenir. Hi ha gent, crítics "progressistes" o "pro-europeus" com dirien a Sèrbia, que és una gran vergonya que la Ceca pugui fer concerts multitudinaris, havent estat còmplice del pillatge de les ciutats i les repúbliques ex-iugoslaves. Es pensa com gairebé catastròfic que éls fans musicals rebutjin o escollin no tenir memòria històrica, i que només s'enfoquin en el físic i el mite darrere la vida de la Ceca i l'assassí, i cínic criminal que tenia de marit. Hi ha altres que critiquen la moguda turbo folk, no per l'època o la ideologia a la qual s'asocia normalment, sinò per haver-se apropriat dels sons i part de l'estètica més autèntica de la música del poble. Se'n critica que no tingui cap aspiració més enllà de la venda ràpida, l'hedonisme o la glamurització del ethos masclista i ultra-nacionalista.
°
El gust pels ritmes frenètics i mig folklòrics està ben arrelat, i sembla que s’adaptaran a qualsevol situació, ja en sigui una de nacionalisme, o una d’altre tipus. Hi ha variants turbofòlkiques amb el mateix vessant frenètic a Bulgària, Turquia o Grècia, i sembla que comença a haver èxits del mateix tipus a les repúbliques ex soviètiques. Tot i això, les figures més importants del turbo folk balcànic d'avui di són: Aca Lukas, Jelena Karleusa, Seka Aleksic o Viki Milijkovic.
ºFonts:
º
Wikipedia
http://www.guardian.co.uk/serbia/article/0,,948744,00.html
http://balkansnet.org/rock2.html
http://www.trans-formers.org/artists_2/302_dimit_e.htm
http://www.ex-yupress.com/nin/nin139.html
http://www.boingboing.net/2006/06/18/report_from_a_concer.html
http:// news.bbc.co.uk/2/hi/europe/4165831.stm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada