Quan hom té fascinació per les coses exIugoslaves

Fa temps que llegeixo coses i experimento una certa fascinació per les coses i els fets de l'Ex-Iugoslàvia. D'una banda, l'atormentada història dels països que formaven aquell estat de l'est europeu és força interessant, i d'altra banda, les conseqüències d'aquella història són encara més interessants. També, a cop d'ull, trobo incomprensible i horrorós aquest odi que es percep en totes les notícies d'origen balcànic. En realitat és que no conec gaire, o prou sobre el context de l'ex-Jugoslàvia com per expressar una opinió ben entesa. Tot i això, cada dia devoro notícies, a poc a poc llegeixo més històries, o passejo per la xarxa per saber més del meu nou objecte d'interés.

°

Per què l'Ex-Iugoslàvia? Com totes les coses que m'agraden, les raons són més aviat no raons, o sigui, és clar, una cosa m'agrada i ja està, no hi cerco cap motiu particular. Tanmateix, he de dir que si que hi ha assumptes els quals em fan o feien tornar l'atenció a aquella regió del món. En primer lloc, l'esport. Jo, que sóc tan afeccionat a les olimpíades, veia amb admiració com Iugoslàvia sempre guanyava força medalles, sobretot als esports de conjunt. El bàsquet, el futbol, el polo acuàtic, el handball... per tot arreu s'hi veien forts i potents equips de l'antic estat balcànic. Fa molt que estic acostumat a les contundents sonoritats dels noms i cognoms eslaus, com per exemple, els -ic d'aquella gent.

°

En segon lloc, la música ha estat un vehicle interessant per conèixer la cultura de l'esmentat bloc balcànic. He sentit orquestes, solistes i música en general, la qual he trobat més aviat exòtica, però sobretot, agradable. N'he sentit de popular, o de folclòrica i m'encanta. He d'acceptar que fins i tot les coses gens "respetables" com ara seria el concurs d'Eurovisió em dona l'oportunitat de sentir peces que potser mai passaran a les estacions mexicanes. Ara mateix, dues de les meves cançons favorites són una del Zeljko Joksimovic i una altre del Dino Merlin. Bueno, ja us n'aniré contant més... Per començar, potser l'únic jugoslau que mai hagi existit. Recordat amb estimació a Mèxic. Jo mateix tinc memòria de com la gent parlava molt bé d'ell, Josip Broz, el general TITO.

°

°

°