Els petits fuckups de la vida quotidiana

Merda. Estic en un estat de desig pur i dur.

Desitjo que la gent del meu país fos una mica menys hipòcrita, menys classista i més compromesa amb la vida civil;

Desitjo que la gent de la meva família tingués una actitud de més responsabilitat amb els seus sentiments i pensaments;

Desitjo que pogués acabar tots els meus projectes, desitjo amb força tenir la seguredat per acabar-los.

Com m'agrada desitjar, com gaudeixo tot el que té a veure amb els desigs. És un fet dolorós. És quelcom que no puc suportar més. La meva incapacitat de tirar endavant sense odi, o tot el que s'hi sembli. Desitjo que hi hagués dies en els quals no pugués desitjar o pensar massa. Quin fàstig.