Coses perdudes

Avui he perdut lo i-Pod meu. Merda. Tot i que ara mateix puc arribar a la reflexió que no hauria d'enganxar-me massa a les coses materials i que perdre i tenir objectes que van i venen és la natura sense més de tot, em sap molt greu haver deixat l'aparell on on sigui que l'hagi deixat. És curiós, ben podria ésser una lliçó per a que posi més atenció en el que faig, que faci amb més cura les meves feines, i que senzillament practiqui d'una manera més concient i seriosa allò de l'atenció concient. És clar que mai de la vida tornaré a veure el meu aparell, i quina llàstima. Tan sols espero que la persona que se'l quedi el doni bon ús i no hi descarregui raeggetón i música d'aquell tipus. Suposo que també puc pensar que la meva pèrdua ha estat un guany per a un altre, i si hi poso una actitud més positiva, la meva pèrdua ben podria esdevenir en una assumpte feliç per un altre. Ni modo, a posar-se a estalviar que ja em compraré alguna altra cosa