És l'hora d'Eurovisió. Frivolitat que m'encanta

Més sovint que no, em trobo amb opinions suposadement cultes i cultivades, guardianes i protectores del seu "bon" gust. Hi ha fariseus que ens senyalen i critiquen a aquells que no gaudim del mateix ethos. Però sabeu una cosa, no m'importa. Sóc Historiador de l'Art. Ho sento camarades, ans persona més culta no pot haver-hi que els de la meva professió. Tots els dies hem d'estudiar i teoritzar sobre el quefer més elevat que mai hagi concebut l'home: la creativitat artística. Només per formació som gent de gust i coneixement, no em tocaria a mí dir-ho, però la nostra cultura i saviesa ja és més enllà de la bondat i la maldat. Punt. Per això, gent com jo, i molts altres, no tenim cap tipus de limitació, pel que fa a gaudir el que ofereix el món popular. No hem de demostrar res pel que fa al nostre gust. Som els àrbitres del gust. I m'encanta l'Eurovisió. Res és el que hem de demostrar, i ja està.

Aquest any quines peces m'agraden?

Doncs per començar l'entrada eslovena, "Cvet z juga", interpretada per l'Alenka Gotar, dance dramàtic, ben cantat, divo!



Després, tan bé dono suport a la peça bosniana "Rijeka bez imena", és una balada balcànica, inspirada i ben feta.



I per acabar el meu Top 3, m'encanta el riot-pop francès dels Fatals Picards amb "Amour a la française", i mireu que jo passo de tot allò francès... Ja veurem què tal ens va d'aquí a una setmaneta.