El temps avança... massa

Ja hi som, al setembre. L'any se'n va més ràpidament del que mai hagués pensat. Ha estat un any, diguem-ne, interessant. Ara mateix estic a dos dies de començar les meves vacances, les primeres des de l'octubre passat. Malauradament em trobo sense gaires diners per a fer allò que voldria, o sigui, viatjar i conèixer i una miqueta més del món. Suposo que d'aquí a dos dies me n'aniré a la Mixteca Alta a fer recerca i tot el rotllo, tot i que de debò no estic particularment feliç de fer dit viatge. A la feina està tot embolicat, no acabo de fer les coses que caldria, a més a més de què no són pas les coses que voldria fer. A saber, em va fer molta il.lusió fa uns mesos començar la meva primera curaduria al museu, i és clar, la vaig fer com creia que estaria millor, i la cap fins i tot la va aprovar com era, però, un parell de mesos després, ja no és pas del gust ni de la meva cap, ni de la cap major, o sigui, estic fotut, es va haver de canviar pràcticament tot, i no me'n queda cap remei més que callar. En silenci he manifestat la meva insatisfacció, però es nota que ja no faig la coses amb gaire esma. És com si el meu projecte personal ha estat modificat massa per interessos més enllà dels assumptes estrictament acadèmics o curatorials. Suposo que l'única cosa que puc fer és portar a terme els projectes i després buscar nous horitzons.