Entrades
Quan l'expressió comporta desobediència
°
Enric Stern i Taulats
°
Com a víctima del lamentable espectacle que l'Estat espanyol
ha escenificat aquests dies sobre la temàtica de la crema de fotos
dels monarques espanyols, vull expressar el següent:
Primer de tot, voldria agrair tota la solidaritat arribada des de
tots els àmbits, que s'ha extès com una taca d'oli per tot el mapa
dels Països Catalans.
Tinc ben clar que tot aquest procés no fa més que demostrar la
debilitat de l'Estat espanyol, que un cop més usarà la repressió en
comptes de permetre espais de llibertat i decisió per les persones i
els pobles. Considero, per tant, que l'ús de la repressió en comptes
de la raó no és una mostra de força, sinó de debilitat, que és deguda
a les contradiccions de les seves lleis i paraules i la poca raó de
ser de la persistència d'un Estat que en tot moment ha estat un invent
i no una realitat.
Ja ho havien demostrat amb anterioritat il·legalitzant diaris, partits
polítics o fins i tot segrestant revistes humorístiques, tot seguint
sempre els dictàmens infrenables i incansables dels sectors més rancis de l'Estat espanyol, com a conseqüència de la incompetència i
inoperància dels polítics que diuen representar-nos. Aquests, a més,
han amagat un cop més el cap sota l'ala, enmig de les seves vergonyes i contradiccions, i han eixamplat encara més el salt entre ciutadania catalana i classe política.
Sóc conscient, a més, que en el meu acte de protesta pacífica vaig
tocar l'ànima de la bèstia, la monarquia borbònica, qui des de bon
principi ha tingut la patent de la construcció d'aquest Estat, por
justo derecho de conquista. Ara bé, com sempre he fet, mai consideraré cap símbol ni concepte com a sagrat i intocable i continuaré desconfiant de qui així m'ho imposi. Pel que tinc entès, en una democràcia les coses són relatives i no absolutes.
Per construir un poble lliure primer cal que les persones siguin
lliures, i això en absència de democràcia fàcilment ha de comportar a
la desobediència i la insubmissió.
I a aquells que s'omplen la boca dient que som uns simples radicals,
els vull reafirmar que sí, que som radicalment antimonàrquics, per
democràcia, per justícia amb el poble català i per igualtat entre les
persones. De totes maneres, també vull confirmar que els vertaders
radicals, els perillosos, no són els de baix, els del poble, sinó els
que estan a la poltrona, com s'està demostrant.
El que hem de tenir clar, doncs, és que amb tot això no fan més que
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada