Sens dubte, el dia 22 de novembre va ser un dia molt especial en la meva vida professional. L'exposició que vaig co-curar, "Moda, modo, mirada...", sembla que va ser un èxit, al menys les reaccions del públic van ser força positives, i la directora del museo es troba molt contenta, gairebé eufòrica amb els resultats, a veure si dura tant bon rotllo! Malauradament no vaig poder tancar la nit amb una celebració, llevat que un dels meus amics va tenir un problema amb el servei del valet pàrking i doncs no va poder ser. Estic molt content, i perquè no dir-ho com cal, orgullós... La vida sempre ve plena d'elements de felicitat, i d'elements de tristor, o tot depén de l'estat mental amb que en pensi. Ahir ens van contar que el nostre director i mestre de la coral pateix de càncer gàstric. Uf, va ser com rebre un cop nosaltres mateixos. No tinc una relació personal amb el mestre, però passats quatre anys d'ençà que el vaig conèixer, certament hi ha un llaç i un vincle amb ell. I de debò que em preocupo per la seva salud i espero i desitjo que tot vagi bé, ans també sé que patir una malaltia d'aquest tipus és un viatge que podria acabar amb la vida, però espero que no. Caldrà donar tot el suport que calgui al mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada