Somniar amb l'objecte d'estudi

Ahir vaig somniar intensament. Per la meva ment van passar imatges fortes, imatges i records plantats del passat llunyà. Porto dues setmanes estudiant alguna cosa de la història d'Anglaterra, perquè al museu tenim un gravat que exposarem, la investigació del qual ha caigut en les meves mans. És una peça del segle XIX, composta en pintura per Paul Delaroche, pintor francès especialitzat en obres de caràcter històric o d'interès historicista. Es diu "Els fills d'Eduard" o millor dit "Els fills d'Eduard IV a la Torre de Londres".

La història d'aquests dos nens és alhora un misteri, una tragèdia i part d'un puzzle força interessant. En morir el rei anglès Eduard IV, la succesió va ser un tema problemàtic, tenint en compte que hi havia molts pretendents al càrrec. El fill gran del difunt, Eduard, havia d'arribar al poder, però tenia 12 anys, cosa que va motivar el desenvolupament de la seva tragèdia. El pretenciós Ricard Plantanaget va aprofitar dues situacions. En primer lloc, el Parlament va declarar il.legítim el matrimoni d'Eduard IV amb la seva dona, la qual cosa va esdevenir en què els seus fills, Eduard i Ricard siguin declarats il.legítims també, efectivament posant una barrera massa gran per arribar al poder. Mort el rei, Ricard va moure's ràpidament i va aconseguir ser proclamat rei al 1483. A la primavera d'aquell any va detenir als petits prínceps i els va recluir a la Torre de Londres. Mai van tornar a ser vistos en públic. Els rumors van perseguir el record de Ricard III per segles. Tothom estava segur que els havia manat executar. N'hi ha, però, altres candidats, però qui manava era en Ricard.

Al 1675, a l'ocasió de restauracions i remodelacions a la dita torre, els treballadors van trobar una capsa, el contingut de la qual eren dues ossades petites. La corona va reaccionar creient que es tractaven dels petits Eduard i Ricard, que feia dos segles havien desaparegut. De qualsevol manera, la documentació oficial no és concloent sobre si els nens havien estat assessinats o no. Ni tan sols la seva mare va parlar-ne res. Els esquelets van ser eventualment enterrats a la Abadia de Westminster, com calia per ser fills de rei. La llegenda no va deixar de provocar interès i ja als segle XX, al 1933, el rei Jordi V d'Anglaterra va donar l'ordre d'analitzar els ossos per veure si n'eren els que tothom creia, dels fills d'Eduard IV. Els resultats no van ser definitius, però donen peu a pensar que sí que podrien ser els dels petits prínceps. La tecnologia actual podria confirmar definitivament el cas, però la reina Isabel fins ara no ha acceptat sota cap concepte tornar a analitzar els ossos. Aleshores, passarà més temps, potser dècades fins que el cas s'aclari del tot...

Em vaig ficar tant en la història que vaig somniar la torre de Londres, que vaig visitar fa uns anys. Hi veia les imatges angelicals i rosses dels petits. I veia amb terror al Ricard aquell. Quina crueltat, quina manca d'escrúpols. Pobres nens, pensava. Tant de bo que el seu assessí ho faci tot ràpidament, que morin i ja... Al matí em vaig llevar encara preocupat pels nens. Vaig pregar, tot seguit, vaig decidir de tirar endavant.