diumenge, de juny 25, 2006

N'estic cansat, de...

Estic cansat
°
Estic cansat de la tecnologia, la qual m’aprisiona i traiciona
Estic cansat de desitjar que me truqui i digui que vol veure’m, però no
Estic cansat de voler ésser menys patètic, tot i que no faig gaire per evitar-lo
Estic cansat de pensar que els altres pensen en mi. Només és narcissime
Estic cansat de no saber ben bé la hora en la qual he d’anar-me’n, de qualsevol lloc
Estic cansat d’arribar tostemps el primer, per sempre acabar marxant l’últim, i sol
Estic cansat d’odiar calladament la gent primeta i guapeta
Estic cansat de pensar que si tan sol medités una mica més seria més feliç
Estic cansat de la meva inacció, de la meva pasivitat, de la meva manca de caràcter
Estic cansat de no poder tolerar la gent de la dreta, o de l’extrema esquerra
Estic cansat de planejar el meu pròxim gran cop mediàtic
Estic cansat de moltes coses, tot i que em va molt bé

1 comentari:

CaTeRiNa ha dit...

Ja sé que això ho vas escriure fa temps, però saps què? Tothom es cansa en algun moment de les mateixes coses que tu. Tots som bastanta aparença. A vegades la por al que diran els altres ens fa tancar-m'hos dins de nosaltres. Però saps què? No ens hem de quedar aquí dins. Hem de guaitar el cap i aixecar-lo. Sempre endavant. No crec que et falti personalitat. I mira que poc et conec... La persona més bonica del món en algun moment es veu lletja, o no sap riure, o no li trobes conversa. Explota les teves virtuds. Jo ho faig i no em va malament.
Sort!