Passa lleugera... la maldita primavera

Són gairebé les dues de la matinada i començo a deprimir-me perquè ja acaben les vacances, quatre dies en vaig tenir i penso que no ha estat prou. Com sempre, em trobo més aviat empipat amb mi mateix per la meva manca d'habilitat per a centrar-me en allò que és veritablement important. Alhora he arribat a dues conclusions força importants i les quals segur tindran un efecte en decisions posteriors. Per començar, finalmente me n'he adonat, que el tema de la meva tesi era una cosa escollida, no pel meu gust, sinò per les ganes de complaure una persona específica i el meu error ha estat no haver acceptat aquesta situació. Mai de la vida hauré de prendre una decisió basat en el desig de caure bé a algú. També veig que hi ha un parell de coses que no tenen res a veure amb la història de l'art i que m'interessen molt, que hauria d'estudiar molt més seriosament. Totes dues coses potser podrien ésser una opció on manifestar les meves preocupacions teòriques, les quals ja sé que, ara per ara, no tindran un adequat lloc d'expressió, tal i com estan les coses, en la història de l'art. Ja veurem....