El cuerpo y el gesto

La follia

De debò que no he après. Com qualsevol altre mexicà, i no ho dic de manera gens nacionalista, ho faig tot al darrer moment, qual les coses fa temps que caldria haguessin estat acabades. Però no, m'estimo més sofrir i passar-ho molt malament. A veure, per començar, he de dirigir la molt ràpida producció, i sobretot, les despeses d'una pàgina web per a un projecte, el qual, per cert ja no soporto més i estic més que preparat per abandonar-lo. Després, estic en mig del meu curs propedèutic d'entrada al postgrau a la Universitat Nacional. El curs és força pessat i molt bàsic, o sigui, un aburriment que no diguis. Les classes es realitzen tres cops per setmana a la seu més llunyana de la universitat i això em cansa sobremanera, però, malgrat dit cansament, m'hi he d'acostumar, a vitjar molts cops per setmana cap allà, els següents dos anys de la meva vida. I el dia 16 tindrà lloc l'examen de selecció. Més important, és que tinc la meva pendent titulació, sense la qual no podria entrar al postgrau, i tinc com a data màxima el 28 de juny. Mare meva. Ara mateix he d'enllestir el meu informe sobre les meves activitats d'un altre projecte, i és clar, la feina, en la qual he d'afanyar-me amb la curaduria de l'exposició que tindrà lloc d'aquí a mig any. I per coronar la meva sort, no tinc diners!!! Que la sort, la força o el que sigui estigui amb l'Ary.

Does Your English Cut the Mustard?

Your English Skills:

Grammar: 100% Punctuation: 60% Spelling: 60% Vocabulary: 40%

Biblioteca especializada en arte

"Molitva" en català

Ara que estem celebrant la victòria de Sèrbia al festival d'Eurovisió 2007, sembla una bona ocasió per penjar una traducció-interpretació de la peça guanyadora, espero que us agradi!

Cursos y cursillos

Manos a las obras

És l'hora d'Eurovisió. Frivolitat que m'encanta

Més sovint que no, em trobo amb opinions suposadement cultes i cultivades, guardianes i protectores del seu "bon" gust. Hi ha fariseus que ens senyalen i critiquen a aquells que no gaudim del mateix ethos. Però sabeu una cosa, no m'importa. Sóc Historiador de l'Art. Ho sento camarades, ans persona més culta no pot haver-hi que els de la meva professió. Tots els dies hem d'estudiar i teoritzar sobre el quefer més elevat que mai hagi concebut l'home: la creativitat artística. Només per formació som gent de gust i coneixement, no em tocaria a mí dir-ho, però la nostra cultura i saviesa ja és més enllà de la bondat i la maldat. Punt. Per això, gent com jo, i molts altres, no tenim cap tipus de limitació, pel que fa a gaudir el que ofereix el món popular. No hem de demostrar res pel que fa al nostre gust. Som els àrbitres del gust. I m'encanta l'Eurovisió. Res és el que hem de demostrar, i ja està.

Aquest any quines peces m'agraden?

Doncs per començar l'entrada eslovena, "Cvet z juga", interpretada per l'Alenka Gotar, dance dramàtic, ben cantat, divo!



Després, tan bé dono suport a la peça bosniana "Rijeka bez imena", és una balada balcànica, inspirada i ben feta.



I per acabar el meu Top 3, m'encanta el riot-pop francès dels Fatals Picards amb "Amour a la française", i mireu que jo passo de tot allò francès... Ja veurem què tal ens va d'aquí a una setmaneta.

De retiro en el Benedictino

Ay noooo, a mi eso de hacer de ministro de culto no me viene naaada bien, nada, nadita. Me fui de retiro al monasterio, por primera vez en años, pero no como participante, sino co-dirigiendo la cosa, y pues neto que no tengo ni la madera ni la paciencia para escuchar las cosas tan emocionalmente cargadas que dice la gente, ni dar consejos ni mucho menos recomendaciones de carácter espiritual. Es más, había dos o tres personajes a los que más bien tenía ganas de cachetear. Digo, irse de retirín no está mal, pero mejor un retiro sin dirección, porque además al estar a cargo del mismo, como que se afectan de varias maneras tanto la voz, la pose, la postura y las ideas, toda vez que estás bajo la mirada de unas cuantas decenas de gentes que a lo mejor tienen expectativas o de plano dirigen sus proyecciones hacia uno. Resumiento y concluyendo, creo que la movida de dirigir retiros no es para mí, además de que eso de andar siguiendo horarios tan estrictos, tan estáticos, pum-pum-pum, ay no, va en contra de mi felizmente asumida naturaleza dispersa y gregaria. A ver cómo se lo digo a los otros chicos, que acaban de acudir a mi debú y despedida en la retirología. Ciao.

Paraíso artificial. El género de la naturaleza