Mala sort i negligència

Estic molt emprenyat. Amb mí mateix, amb la gent amb qui treballo i estudio, amb tothom, però especialment amb mí mateix. Ahir vam cometre un error de grans proporcions. Era el dia d'entrega d'una tasca final de la maestría, i idiotes nosaltres, no vam arribar a l'hora, i vam haver de fer tot un conjunt de coses, recursos d'última hora propis de pel.lícula surrealista. I res, estic en perill de perdre la meva beca. Collons, com és que he arribat aquí? Com és que ara no estic en control d'una cosa que abans controlava tan bé, com el meu acompliment acadèmic??? Estic tristíssim i força deprimit. No tinc gaires ganes de fer res, només quedar-me a casa a punir-me a mí mateix. Merda, com és possible que m'hagi passat això... Ary, com és que has esdevingut en una persona tan negligent?! Sento com si vulgués morir-me, ara mateix. O com a mínim, que em passi la terra!!!