dijous, d’abril 18, 2013

http://www.naciodigital.cat/osona/opinio/5870/mida/si/importa

Actualitzat el 18/04/2013 a les 00:00h

La mida sí que importa

Ha sortit un estudi de la Universitat Nacional Australiana que diu que la mida del penis és un dels trets anatòmics que contribueix a seduir les dones.

D’aquesta afirmació en podem fer vàries lectures que segurament moltes persones han pensat en llegir la notícia i que podria resumir-se en que el que de veritat importa és un penis d’una mida més llarga que la mitjana, un penis gran. El que molta gent ha pensat es pot dir amb moltes frases diferents però, en el fons, similars. Però... anem a veure el que realment ens diu aquest estudi i com ho podem portar al nostre terreny quotidià.

• La mida del penis és un dels trets anatòmics que contribueix a seguir a les dones, per tant:
- No és l’únic tret que sedueix a una dona
- Tampoc ens confirma que la mida sigui important pel plaer que la parella pugui obtenir d’una relació sexual

Però... per què ens importa tant la mida del penis avui en dia? La resposta és senzilla: importa per l’autoestima del “propietari del penis”. Sí que és cert que un penis més llarg facilita la reproducció, els espermatozoides no han de fer tant recorregut si el penis arriba a l’entrada del coll de l’úter, però sembla ser que la llargada del penis no té cap mena de relació amb el plaer que pot sentir una dona (en aquest cas parlem de relacions de parella heterosexuals) quan es té penetració. A l’interior de la vagina no hi ha terminacions nervioses que permetin sentir plaer per ella mateixa. Per tant, la mida del penis passa a ser una qüestió purament estètica en el joc sexual, avui en dia, on un mateix es percebrà més atractiu i seductor si considera que té un penis gran.

Us explicaré, doncs, perquè sí que importa la mida del penis, malauradament. Us imagineu un home que consideri que té un penis gran? Com es plantarà davant d’una relació sexual? Probablement se senti més segur, més capaç i no se senti cohibit, per tant, es “deixarà anar” més que si sentís que té un penis petit (cosa que el faria sentir malament). I a una dona l’excita moltíssim veure un home segur de sí mateix en el llit. Per tant, potser també s’excitarà més fàcilment i això farà que pugui sentir més plaer.

Quina conclusió en podríem treure de tot això? Doncs que realment la mida del penis no hauria d’importar (a no ser que estiguem parlant de micropenis, és clar). El que realment importa dins d’una relació sexual en parella és que ambdós s’entenguin, es diverteixin, es deixin anar, sàpiguen el que els hi agrada i ho comparteixin amb l’altre... però, en canvi, la mida del penis s’ha convertit en una mesura, moltes vegades, de l’autoestima que un home té de si mateix en el terreny sexual. I això limita la seva manera de jugar i de divertir-se en el sexe.

dimecres, d’abril 17, 2013

Zaaaaz

http://www.b92.net/biz/vesti/svet.php?yyyy=2013&mm=04&dd=17&nav_id=706028

SREDA 17.04.2013. | 18:20

Rusi neće imati para za SP 2018.?

IZVOR: BETA

Moskva -- Američka bonitetna agencijas Standard end purs upozorila je da će ruski gradovi domaćini Svetskog prvenstva u fudbalu 2018. godine imati finansijskih problema.

(Predstojeće OI u Sočiju, Beta)

Kako je saopšteno, iz agencije su zabrinuti da će Rusi imati problema da pronađu novac za izgradnju stadiona, poboljšavanje transporta i druge infrastrukture.

Oni navode da će sedam od 11 gradova domaćina morati da pozajmi novac ili dobije mnogo veću podršku od vlade nego što je bilo planirano.

Ruska vlada procenila je ukupan budžet na 22 milijardi dolara, što je mnogo više od Brazila koji ima budžet za Svetsko prvenstvo 2014. godine od 13,6 milijardi dolara.

Vayan a verla

http://www.kpopstarz.com/articles/25276/20130417/psy-legacy-part-two-has-begun.htm

Published: April 17, 2013 13:40:01 PM EDT

Psy’s Legacy: Part Two Has Begun

The floodgates have opened, and Psy is taking over the world.

TagPsy, Gentleman, Gangnam Style

Comment 0
inShare
Share0

Psy’s Legacy: Part Two Has Begun

The floodgates have opened, and Psy is taking over the world. Five days into the official release of "Gentleman" the exponential increase of the music video's YouTube hits is continuing and renders any estimate useless because it is changing by the second.

With a flurry of parodies being produced and countless reports from across the globe, the reaction to Psy's follow-up to "Gangnam Style" is none other than explosive. Breaking his previous records made by "Gangnam Style" might be in order because, this time around, he is already a world star to begin with.

One can only imagine the amount of pressure Psy was under in making of the song to follow the improbable mega hit that put the world on fire in 2012. But as a result of the reunited collaboration of the original "Gangnam Style" cast and crew members, they put together another miracle in "Gentleman."

Considering that "Harlem Shake" was able to top the Billboard for 4 weeks with its dominance on YouTube view counts, "Gentleman" definitely has a chance at the throne. In order to accomplish the unprecedented feat by an Asian artist, however, its success on the radio and digital sales need to be on par with Psy's first hit.

Psy is taking off for the United States after just performing at just one concert in Korea. He is taking his steps toward the world market once again. Everyone is wondering the same thing: Is he going to do it again?

In 2012, the globe was Psy's stage. If by some slim chance Psy is unable to repeat the success of "Gangnam Style" and becomes a one-hit wonder like what some critics wrote him off as, he has earned the right and the respect as an artist in most parts of the world.

Psy has become the national pride of Korea. His legacy began more than ten years ago when he debuted as a chubby, sweaty dancing machine in Korea. The world was finally introduced to the matchless, unique artist Psy in 2012. This year, he continues to do what he has been doing for the past decade. Just on a bigger stage, the world.

xD

http://www.vilaweb.cat/mailobert/4105942/manual-vida-independentista.html

Un manual de vida independentista

'Primer descobreix què vols ser; després fes allò que hagis de fer', deia el filòsof grec Epictet. I això fem. Hem decidit que volem ser un estat i ara l'anem construint. Res a dir. Acomplim el consell d'Epictet sense manies. Però, a banda aquesta recomanació, el filòsof grec ens en va deixar unes quantes més per a una vida de felicitat i èxit que penso que els independentistes també ens les podem aplicar. A mitjan anys noranta, es va editar en anglès un recull de reflexions d'Epictet titulat 'Un manual per a viure' (en català fou titulat 'Un manual de vida'). Si us sembla bé, en podem repassar unes quantes:

'Saber què pots controlar i què no.' Ser conscient de les limitacions pròpies és un exercici molt saludable que evita errors de càlcul. En el camí cap a l'estat propi trobem dificultats que ens semblen impossibles de resoldre. Potser és que simplement no les podem resoldre. La independència no és pas la perfecció i no tot podrà ser com si dibuixéssim sobre un full blanc. Seria bo de no de perdre el temps lluitant per segons quins objectius i ser eficients en la gestió del temps i els recursos independentistes.

'Ocupa't dels afers propis.' Tal com s'ha dit manta vegada parlant de futbol, en el moviment independentista molta gent es veu amb cor de fer d'entrenador. Vull dir que hom sap de tot i té idees sobre com s'haurien de fer les coses. Aniria bé que ciutadans, entitats, mitjans de comunicació, partits i empreses ens dediquéssim a fer allò que és competència nostra i a fer-ho tan bé com sabéssim. La responsabilitat de cada independentista és fer allò que sap fer de la millor manera que pugui. Epictet també deia: 'Crea el teu propi mèrit.'

'Reconeix les meres aparences.' Així com és bo de saber les limitacions pròpies, també és imprescindible de percebre les dels altres, especialment quan tenen forma d'engany. Ja ho diem sovint: les aparences enganyen. I no ens podem permetre de caure en gaires paranys, perquè la crisi és forta i tenim pressa.

'Cal que vegem les coses tal com són veritablement.' Hem de fer un esforç per a dilucidar amb precisió en quina realitat vivim. Tenim pressa i per això no hauríem de cometre gaires errors. Sense una anàlisi acurada de la realitat, podem pensar que ja ho tenim tot guanyat i trobar-nos amb una sorpresa molt desagradable el dia D. Tinguem sempre present que els nostres adversaris no es quedaran mai plegats de braços.

'Conforma els teus desigs i expectatives a la realitat.' Algunes veus del moviment independentista volen fer dues coses: atènyer la independència i canviar la societat girant-la com un mitjó. És un plantejament legítim i tan vàlid com el dels qui no volen que canviï res. Però si volem guanyar una batalla amb els efectius que tenim, val més no encarar-se a dos exèrcits alhora. I, sobretot, que la rereguarda no sigui com la del 1936-1939. La independència no la faran els revolucionaris, sinó tot el país.

'Evita d'adoptar els punts de vista negatius dels altres.' Com tot procés social, el camí cap a la independència depèn primordialment del factor humà. I l'estat d'ànim del país és la suma dels estats d'ànim de tots els qui hi vivim. Per guanyar la llibertat, ens cal una dosi important de confiança i d'actitud positiva. L'independentista que ho veu tot negre no és de fiar.

'El caràcter importa més que no la reputació.' A la primera meitat dels anys trenta del segle passat, unes quantes generacions de catalans van decidir que volien construir un país millor i van desplegar un seguit d'iniciatives per canviar les coses 'des de baix' (com es diu ara). Una de les entitats que es va crear amb aquest propòsit (a banda les caricatures que se n'hagin fet després) va ser Palestra. El seu lema és, a parer meu, la síntesi d'allò que el sobiranisme ha de portar tatuat al front: 'Intel·ligència i caràcter.' L'independentista ha d'actuar amb intel·ligència –com ja hem dit–, però també amb caràcter.

'No reprimeixis mai un impuls generós.' Aquest consell d'Epictet m'agrada molt. La tendència a fer capelletes i grupets és històrica, en l'independentisme. I és el resultat de l'egoisme, l'ànsia de protagonisme, l'enveja... Més enllà dels factors externs estructurals i conjunturals, tinc la impressió que l'avenç del sobiranisme és el resultat d'haver après a ser més generosos. Però encara tenim un cert camí per recórrer en aquest terreny. Fem-lo sense por. Siguem generosos i la glòria serà de tots.

'Compte amb les companyies.' Amb tot, la generositat no pot ser confosa amb la promiscuïtat. Cal prendre esment de les companyies. Com dèiem suara, l'adversari no es quedarà amb les mans a les butxaques i ja viu infiltrat entre nosaltres. Hem d'anar amb peus de plom en les nostres converses, en els correus electrònics, en les comunicacions telefòniques. No cal malfiar-se de tot ni de tothom, ni agafar mania persecutòria. Però no ens relaxem, que quan arribem on volem arribar serà la fi del 'modus vivendi' de tot un estat. Sense els nostres diners se'ls acabaran les estructures, els agents... Epictet ens ho diu amb més claredat encara: 'Exercita la discreció en la conversa.'

'Prefereix la satisfacció duradora a la gratificació immediata.' És cert que tenim pressa, perquè el sofriment de la nostra gent és molt gran i molt injust. No podem distreure'ns en el camí i fer via ha de ser el compromís dels nostres governants si volen que els mantinguem la confiança. Però tampoc no podem precipitar-nos si això ens pot fer caure en una trampa. Cal filar prim per trobar l'equilibri entre la urgència sòcio-econòmica del moment i la necessària preparació per a fer el salt sense caure al riu.

2013 Worlds Yuna Kim FS Les Miserables (British EuroSport)(Kor sub)

New Zealand legalises gay marriage - Asia-Pacific - Al Jazeera English

Hekademeia

Más de lo mismo del nuevo papa....

http://thebigslice.org/the-new-pope-did-what/

The New Pope Did What?

April 15, 2013 | Filed under: Headlines,Rants,Religion,Women's Issues | Posted by: Robert De Filippis

New Pope Francis - Jorge Mario Bergoglio Of Argentina First Latino Pope

photo:

zennie62

From The Daily Beast, April 16, 2013, “With his unscheduled strolls, humble abode, and inmate feet kissing, people thought Francis might be a wild new pope, but when it comes to feminist nuns he’s staying the course set by his predecessor. The Vatican said in a statement that Francis reaffirmed the criticism of U.S. nuns made under Benedict XVI, which accused them of promoting “radical feminist themes” and ignoring the Vatican’s opposition to same-sex marriage and abortion. “It seems like the Vatican has put a more appealing salesman in charge of the same old product,” the author of a book on the clash with the nuns says. (Read it at Los Angeles Times)”

Surprised? If so, why? Pope Francis is the leader of a 2000 year old institution built around certain core values contained in, as the author says, “the same old product.” Should we be surprised that a Cardinal who came up under Popes John Paul and Benedict would espouse the same doctrines? And wouldn’t it make sense that his personal faith embodies the values of the religious institution he leads.

By way of review, the Roman Catholic church teaches it was founded by Jesus when he appointed Peter the first Pope by saying, “thou are Peter and upon this rock I shall build my church.” The church also teaches that Jesus was the divine Son of God and that its core values were taught by him. In addition, God is omniscient, so “He” doesn’t make mistakes. Given all this, why would a new Pope do anything other than sell “the same old product,” if he believes that product came from God?

Please understand, dear reader, I’m not commenting on the truth of the propositions I just articulated. In fact, I’m an instrumentalist philosophically, so I try to refrain from arguing for or against the truth of a proposition. I’m only interested in its instrumentality, or utility if you prefer. And I cannot argue with the proof of the pudding, the Roman Catholic church has been around for about two millennia and currently stands at 1.2 billion members. This would lead me to believe that its doctrines are very utilitarian for lots of folks.

But here’s the fun part; you are not required to believe those doctrines if you are not a member. Even some members don’t believe all the doctrines. And fortunately for us, we’ve arrived at a time in humankind’s evolution, at least in America, when we are not required to believe anything religious if we so choose. (Even though there are factions in America trying to change this as I write this.)

At this point I want to bring the German philosopher Friedrich Wilhelm Nietzsche to my aid. Against positivism saying there are only facts, he said, “no, it is precisely facts that do not exist, only interpretations.”

So the continuing argument that gives birth to thousands of Christian churches, branches, sects, and synods is an argument about interpretations. Arguing the truth of an interpretation has always been a slippery slope. We simply need to review the history of religious wars and persecutions to see the evidence.

That said, where am I going with this? First and foremost look to your own heart for your interpretation of right and wrong. If they fit with the teachings of the Catholic church, then by all means, join it. If not, don’t. But to expect the new leader of the oldest Christian institution on the planet to reject its core values doesn’t make much sense to me.

It would be like a newly appointed CEO of a Fortune 500 corporation telling his board that he just doesn’t believe in profits.

Robert De Filippis