Coses perdudes

Avui he perdut lo i-Pod meu. Merda. Tot i que ara mateix puc arribar a la reflexió que no hauria d'enganxar-me massa a les coses materials i que perdre i tenir objectes que van i venen és la natura sense més de tot, em sap molt greu haver deixat l'aparell on on sigui que l'hagi deixat. És curiós, ben podria ésser una lliçó per a que posi més atenció en el que faig, que faci amb més cura les meves feines, i que senzillament practiqui d'una manera més concient i seriosa allò de l'atenció concient. És clar que mai de la vida tornaré a veure el meu aparell, i quina llàstima. Tan sols espero que la persona que se'l quedi el doni bon ús i no hi descarregui raeggetón i música d'aquell tipus. Suposo que també puc pensar que la meva pèrdua ha estat un guany per a un altre, i si hi poso una actitud més positiva, la meva pèrdua ben podria esdevenir en una assumpte feliç per un altre. Ni modo, a posar-se a estalviar que ja em compraré alguna altra cosa

Triomf

Potser no hauria de dir-ho jo mateix, però la nostra exposició ha estat un veritable èxit, sens dubte. He après molt d'aquesta experiència: crec que el més important és que sembla que no sóc pas tan bo organitzant com jo creia. O sigui, no ho faig gaire malament, ans tampoc tinc les eines per a fer-ho amb el dinamisme dels professionals del tema. També m'he adonat que m'estimo més, o que he après a preferir la feina estrictament de recerca. N'havia pensat que era només una part de les meves moltes qualitats, però ja la feina aplicada és una altra cosa. Hi havien moltes coses a perdre si la inauguració hagués anat malament, entre elles el meu orgull, i sobretot, la meva credibilitat. Avui dormiré, espero, un xic més tranquil que anit, i potser encara millor que fa dues llunes. I sembla que estic acostumant-me a una cosa, a la celebració ja no pas dels èxits d'altres, sinò dels meus, que també són bons, i conten molt. Bueno, me'n vaig que vull dormir i el llit espera.

Gdje je nestala Slovenija?

Em va semblar divertit...

What's Your Preppy Name?

Your Preppy Name Is...

Lynde Winthrop Armitage the FourthBut most people know you as Jock

Pensaments, hauria de compartir-los?

• Estic cansat, encara més
  
  Estic cansat de la tecnología, la qual m’aprisiona i traiciona
  Estic cansat de desitjar que me truqui i digui que vol veure’m, però no
  Estic cansat de voler ésser menys patètic, tot i que no faig gaire per evitar-lo
  Estic cansat de pensar que els altres pensen en mi. Només és narcissime
  Estic cansat de no saber ben bé la hora en la qual he d’anar-me’n, de qualsevol lloc
  Estic cansat d’arribar per tot el primer, per sempre acabar marxant l’últim, i sol
  Estic cansat d’odiar calladament la gent primeta i guapeta
  Estic cansat de pensar que si tan sol medités una mica més seria més feliç
  Estic cansat de la meva inacció, de la meva pasivitat, de la meva manca de caràcter
  Estic cansat de no poder tolerar la gent de la dreta, o l’extrema esquerra
  Estic cansat de planejar el meu pròxim gran cop mediàtic
  Estic cansat de moltes coses, tot i que em va molt bé
  Estic cansat de pensar que tot anirá millor ara que m’he ordenat
  Estic cansat de creure’m-ho tot, allò que diu que estic fantàstic
  Estic cansat de fer esforços que crec altres haurien de fer
  Estic cansat de no poder gaudir sense pensar-ne el pitjor

Aniversari

Avui faig 30 anys. Mare meva. Mai hagués pensat que arribar a tal edat seria tan estrany. Ja no sóc pas jove jove. Home, sí que sóc jovenet, encara, però ja no és el mateix. Potser només experimento una por de tipus irracional. Sigui com sigui, ara començo a experimentar sentiments de què alguna cosa ha quedat al darrere, i que ja no tornarà mai més. Suposo que ara que tinc trenta hauria d’ésser molt més madur, molt més orientat a allò que és important. Ja veurem. D’altra banda, l’Aryaprabha té només tres mesos d’edat. Hihi. Ben jove.

º

Lepi grome moj (Ceca), en castellano

Chicas y chicos. Les paso la versión medio traducida y medio interpretada que hemos estado utilizando en el seminario. Ciao.