And then there's 2008

Well, there's a number of things I'm looking forward in 2008:

°

* Get through my master's with good grades and as little stress as possible. I have two taught semesters ahead of me, and I just hope I can deal with them succesfully. Main motivation in that is that I have a scholarship to get through the next year and a half.

°

* Get through work and find it engaging. Plans for next year's work have been laid out. A few things are quite sketchy, and experience has taught us that we should be ready for all sorts of surprises. But, it seems we're having an interesting year.

°

* Publish, publish, publish. I've learned that it is crucial to publish constantly, no matter if the article or item lasts for just one page. At this stage in my career, I need as many publications as I can get.

°

* Things from my hobbie list: Bosnian-Croatian-Serbian, Beijing 2008, more Gender Studies, more Queer Theory, more elektronika....

°

* And yes, I'd like to enter my full second year as Order Member as smoothly as I can.

I s'acaba l'any

Haig de dir que 2007 ha estat un any ple. N'hi ha hagut de tot, però sobretot de bo. Pel que fa a tots els meus objectius professionals, tots han estat acomplerts. I vaig començar la meva maestría i fins i tot n'he aconseguit una beca. A la feina vaig acabar l'any amb el relatiu èxit de la meva exposició, l'exhibició que vaig co-curar. Crec que tinc molt clar on vaig i com haig d'arribar-hi, profesionalment parlant. He deixat dos grans temes pendents pel 2008: la meva salut i la meva vida emocional. Ja porto més d'un any com a membre de l'ordre, i ay mare meva, de tant en tant sento com si hagués patit un fort retrocès en la meva vida interior, per evitar anomenar-la pretenciosament "espiritual". No sóc pas tan "bo" com voldria i dubto poder ser-ho d'aquí a 2008. Potser hauria de parlar-ne més i posar-me a fer les coses que em caldrien. A veure....

Were You a Naughty Girl or Nice Girl this Year?

You Were Pretty Average This Year

You Were 50% Naughty, 50% Nice You tried to be a good girl this year...But as you know, being good isn't that fun!If you're extra sweet, you may have enough time to get on that nice list.

And if I cared

Well, today a friendship may have come to an end. It wasn't a big confrontation, it wasn't nasty or scornful, it was a plain declaration of 'this principles are above all else', and it's of no relevance what yours are. It was succint and straight to the point. In a way it was quite a brutal statement. Knowing me, knowing how I tend to avoid conflictive or stubbornly complicated people, it's quite possible I will call this friendship over. I'm not really in the mood of exploring her motives, not at all. We've had two years to do that. And I'd expect nothing less than an apology, which does not seem to be heading this way. ...Oh but it's sad when a love affair dies, the decline into silence and doubt. I'll give myself a couple of days to mourn the ending of what was seemingly a good friendship, then I'll begin the process of getting over it, move on, and never look back.

Mala sort i negligència

Estic molt emprenyat. Amb mí mateix, amb la gent amb qui treballo i estudio, amb tothom, però especialment amb mí mateix. Ahir vam cometre un error de grans proporcions. Era el dia d'entrega d'una tasca final de la maestría, i idiotes nosaltres, no vam arribar a l'hora, i vam haver de fer tot un conjunt de coses, recursos d'última hora propis de pel.lícula surrealista. I res, estic en perill de perdre la meva beca. Collons, com és que he arribat aquí? Com és que ara no estic en control d'una cosa que abans controlava tan bé, com el meu acompliment acadèmic??? Estic tristíssim i força deprimit. No tinc gaires ganes de fer res, només quedar-me a casa a punir-me a mí mateix. Merda, com és possible que m'hagi passat això... Ary, com és que has esdevingut en una persona tan negligent?! Sento com si vulgués morir-me, ara mateix. O com a mínim, que em passi la terra!!!

I si els diumenges puguessin parlar

Com sempre, em passo els dies del cap de setmana veient com avança el món i la vida, enlloc de posar-me a fer les coses que ja haurien d'estar fetes o en camí d'enllestides. Tinc dues coses, dos treballs per a la universitat que encara no faig i que en realitat no vull fer, però si no hi poso esforç, ben podria perdre la meva beca, així que el millor que puc fer es callar, trobar motivació on no n'hi ha, i posar-me a fer les tasques diligentment que si no... En altres coses, quina llàstima que el modus operandi del mexicà mitjà vagi de la mà del classisme i el racisme. Ara que s'ha obert la piste de patinatge a la plaça major de Mèxic capital, o Zócalo, els comentaris immediatament van en el sentit de què hom mai hi aniria amb tots els nacos i gent semblant a dit esdeveniment. Suposo que no hauria de trobar-ho sorprenent, els mexicans som força especials, potser som l'únic gran col.lectiu, al costat dels sudafricans i els nord-americans on primer pensem en la nostra classe social o raça en actuar sobre alguna cosa o projecte que volem fer. En fí, ja hi aniré a la pista quan trobi temps per fer-ho, i no, faré tot l'esforç que pugui per no pensar com molta gent que conec...